DIUMENGE 30 DE GENER DE 10-14 h PER ANNA COLOM
INTERPRETACIÓ DE SOMNIS I ELS SEUS ARQUETIPS
Vivim en dos mons paral·lels, el conscient i el inconscient. En el mon dels somnis, també hi tenim missatges reveladors que ens poden orientar de com estem, cap a a on anem, i quines emocions tenim en aquests moments.Els somnis i els se …us arquetips utilitzen grans processos de transformació.
A través dels somnis veiem parts nostres, no acceptades i no resoltes.
Els somnis ens permeten viure emocions o desitjos reprimits, o que no ens atrevim a viure en la vida diària. Els somnis son una guia per la nostra vida diària, que ens indican cap a on anem si no canviem d’actituds i d’emocions. Els somnis ens revelen parts espirituals i de connexió amb la totalitat.
En aquest taller treballarem i coneixerem els arquetips, els seus missatges i el seu llenguatge.
· ¿Com influeixen en la teva vida els somnis?
· ¿Quin missatge té aquell somni que es repeteix una i altre vegada?
· ¿Què signifiquen els elements que apareixen en els teus somnis?
· ¿Y com els vius? Amb alegria, angoixa, pau, nerviosisme, por
· ¿Com et sents al despertar?
· ¿Quines son les teves emocions al recordar-los?
Podreu fer servir les eines que aprengueu aqui per treballar cada somni que recordeu…
Us ho perdreu???
DILLUNS 31 DE GENER DE 4 a 8 TARDA
FENG SHUI PER COMERCIANTS.A càrrec de Sílvia Vàzquez.
Cada vez la competencia comercial es mayor y en tiempos de crisis hay que aprender a buscar formulas para ser diferentes a nuestra competencia. Crear espacios llenos de armonía, paz , color y originalidad marcan diferencia.
Este taller te ofrece la posibilidad de aprender trucos sencillos y rápidos para armonizar tu tienda y hacer que sea diferente y la gente se sienta invitada a entrar.
El Feng Shui es una técnica milenaria china que te enseña a trabajar con la energía para que puedas aprovechar todas zonas beneficiosas de tu local y armonizar las zonas más conflictivas convirtiéndolas en espacios especiales y llenos de luz.
En este taller te vamos a enseñar:
– Como aplicar el PAKUA (CUADRADO MÁGICO) a tú local.
– Como colocar el producto para que sea más atractivo al cliente.
– Técnicas para que el cliente entre en la tienda y se sienta como en casa.
– Influencia psicológica de los colores.
– Técnicas de limpieza para eliminar malas energías.
– Iluminación del producto.
– Escaparatismo básico aplicado al Feng Shui.
Es imprescindible traer un plano o un dibujo a escala real del local o la tienda para poder aplicar el Pakua en él. Es imposible hacerlo sin plano.
COM ANALITZAR LA TEVA AUTOESTIMA I MILLORAR-LA
Taller Pràctic
també ho pots fer-ho de forma individual
Quantes vegades al llarg de la nostra vida ens hem trobat amb expressions com: no puc, no serveixo, no acabo aconseguint res, no avanço, soc idiota, això no serà mai per mí… i un llarg etc de desvaloracions i insults cap a nosaltres mateixos, que ens justifiquen el fet de no aconseguir els nostres propòsits i fites desitjades.
Darrera aquestes desvaloracions sempre es troba la nostra història prèvia, les nostres vivències i el que hem rebut del nostre voltant en edat temprana.
Ens acostumem a comparar les nostres mancances amb les habilitats dels altres i passem per alt les nostres habilitats com a fets normals, que té tothom.
Tota persona pot aconseguir el mateix que ha aconseguit un altre, l’únic que canvïa és el temps d’aprenentatge. Si algú se li dóna bé escriure però no se li dóna tant bé l’esport i només compara el seu nivell d’esport amb el d’un esportista d’elit, veurà que hi ha una descompensació a la seva contra, ja que només ha comparat un aspecte seu "fluix" amb una altre persona on aquest concepte és la seva habilitat, no ha fet una comparació del "tot", ha fet una "mala comparació" o una comparació "per parts". Això és el que predetermina una baixa autoestima.
Tothom tenim habilitats cap unes tasques i menys habilitats cap unes altres. Cal desenvolupar les nostres habilitats i explotar-les, i entrenar les que tinguem més fluixes, siguent conscients de què podem aconseguir el què volem, l’únic que ens diferenciarà serà el temps en aconseguir-ho.
En aquest taller s’apren a distingir el que ens impedeix a aconseguir objectius, ja que al cap i a la fi, el que ens bloqueja som nosaltres mateixos, però d’una forma INCONSCIENT!
Cal que fem conscients els nostres pensaments negatius que tenim cap a nosaltres mateixos. La forma de canviar el nostre autoconcepte és tenint clar el què pensem de nosaltres, llavors ja és més fàcil canviar-ho.
Alliberem les nostres pors, els nostres "no puc", els nostres "no serveixo per…" o la simple excusa de la "vergonya" i lluitem per la nostra consideració com a persones que podem, que valem i que som capaços de tot.
Més informació:
Viure-Bé Girona
972412016
Quan pensem en la por, ens inspira una sensació negativa. A ningú li agrada sentir por a la seva vida. El que moltes vegades no ens adonem, és que aquesta és una de les emocions més protectores per la nostra integritat física, per la nostra vida.
Si no sentíssim por ens veueríem expossats a multitut de perills sense que fessim res al respecte, sense fugir i sense que el nostre cos experimentés cap variació orgànica que ens capacités per sortir corrent i fugir de l’estímul o situació que ens provoca aquesta por.
Les emocions com a respostes del nostre "cervell animal".
La por és una de les emocions considerades bàsiques. La compartim amb tots els mamífers. Aquesta és processa dins el sistema límbic, on trobem el gran controlador en una estructura anomenada amígdala. Gràcies a aquest sistema tenim la defensa vital de poder fugir devant un depredador o devant una situació que ens sembli perillossa sense necessitat d’un processament racional (més lent). Però fugir físicament d’un lloc, no és tant simple pel nostre cos. Primerament es necessiten mobilitzar molts sistemes, el cardio-vascular, els sistema hormonal, els neurotransmissors,…. Necessitem acumular la suficient energia per poder fugir sense pensar-hi, per poder mantenir un ritme muscular superior a l’estat normal, a tal efecte és necessaria una mobilització orgànica ràpida i eficaç.
Com es manifesta la por en la nostra conducta.
La conducta associada a l’emoció de la por és la fugida. Aquí tenim el substrat del que és una crisi d’ansietat. Qué ens passa quan patim un atac d’ansietat?
El nostra sistema límbic, que no processa de forma racional la situació, se n’adona de que ens trobem devant un perill pel nostre organisme com a individu. Sense parar-se a pensar ni a processar la situació, es dispara el nostre sistema d’alerta. Les reserves de glucògen que emmagatzema el fetge com a recurs energètic es transforma en glucosa (combustible del nostre sistema muscular). A l’hora s’envia la senyal a les glàndules suprarrenals i aquestes secreten Adrenalina, que a l’hora activarà neurotransmissors cerebrals. Tot plegat prepara la nostra maquinària orgànica per funcionar de manera molt ràpida i eficient, però per funcionar corrent, escapant i amb una resistència per sobre dels nivells normals.
Davant aquest ventall de canvis s’accelera el cor per donar més potencia a la circulació sanguínea, i seguint el seu compàs, augmenta la nostra respiració per tal de facilitar un intercanvi de gassos de forma més ràpida. La nostra musculatura es troba ara preparada per actuar. Hem aturat procesos fisiològics que ara no importarien com la digestió, ja que si et persegueix un depredador, moltes ganes de menjar no tens.
Però, com ho vivim nosaltres….?
– Sentim que el cor se’ns accelera: tinc taquicàrdia, què em passa?
– Sentim que ens augmenta la respiració: em costa respirar i passo a la respiració voluntaria (malament! ja que la respiració mecànica, la no forçada, la que no ens adonem, va a l’inversa, respirar consisteix en buidar els pulmons i deixar que s’omplin, no forçar omplir-los, ja que llavors entrem dins la hiperventilació)
– Acte seguit apareix el nostre "cervell racional", el que es processa desde el neocòrtex, que intenta explicar una situació "purament natural" com un caos i una tragedia que no pot entendre arribant a la falsa conclusió de: "m’estic morint".
– Mentrestant, atenent a la necessitat racional del moment ens repetim dels frases: "m’haig de relaxar", "respira a fons", etc i un grapat de frases que fan l’efecte contrari del que volem en el moment.
– També sentirem unes extranyes sensacions a la musculatura involuntària, que respon de forma correcte a la nostra anti-conducta de fugir. Si la musculatura volutària no crema el sucre, el cos disposa del seu mecanime d’autorregulació, així ja ho farà la musculatura involuntària, aquí pren protagonisme els tremolors, la musculatura cardíaca i la musculatura gastro-intestinal, que fan la seva feina.
El nostre cos és un sistema orgànic que funciona molt bé. Però hem de tenir en compte que els nostres diferents cervells evolutius, han passat per totes les fases animals per ser el que som. Hem de integrar la nostra part reptiliana, el nostre "cervell animal" i el nostre "cervell racional". Quan l’evolució avança no anul.la mai l’evolució anterior.
L’ansietat forma part del nostre "cervell animal", és fàcil tractar-la i aprofitar-te d’ella si coneixes i interioritzes els seus mecanimes biològics. No, si racionalment lluites contra ella!
Sílvia Torroella Claver
Quan arribem a una etapa de la nostra vida, el tema de la mort es fa evident en la nostra existència i en el nostre dia a dia. Comencem a notar que ens falten persones que semblaven que eternament estarien amb nosaltres i ens acostumem a incloure la mort com un procés natural dins la vida.
Dins la nostra societat, un tema tant evident com la mort, no es tracta de manera oberta, encara que, per més que se’n parli cada vegada més, segueix portant un referent tabú que va implícit en el seu concepte. La paraula mort ens inspira por, negativitat, mala experiència,… i intentem evitar aquest tema, com si així, sense pensar-hi evitem que ens afecti a nosaltres.
Quan intentem controlar el futur, tenir-ho tot tant planificat fins a extrems que ens superen, darrera moltes pors, hi ha aquesta: La mort.
Les ensenyances més plenes i gratificants ens arriben sempre de persones que els hi queda poc en aquesta vida. Ho referencïen amb una claredat i una pau que moltes vegades ens costa d’entendre, i t’acabes plantejant si aquest concepte que tenim, d’un fet natural i inevitable, potser l’hauríem de processar com el que és: Un canvi.
Per què per viure la vida de forma plena i amb consciencia del present hem de passar una greu malaltia, hem de perdre alguna facultat o sentit? Com farien els animals, només que un passi una mala experiència, d’aquesta n’aprenen tots. Tenen un aprenentatge compartit. No fa falta que et tallis un dit per saber que es sent, només estigues pendent del que t’explica el que ha perdut una ma, o un dit o una altre part del cos.
La gent que ha patit un càncer referencïa l’experiència com un aprenentatge positiu a la vida, com una adquisició de nous valors, com la vivència del dia a dia amb tota la força i amb els ulls oberts de forma conscient en totes les coses positives que tenim per gaudir-ne, per aprendre i per aconseguir obtenir una pau interna que ens permet seguir en aquest procés vital de forma enriquidora.
Canviem la concepció de la mort i canviarem la concepció de la vida.
Això no vol dir que quan perdem algú estimat no ho patim com una pèrdua, com un canvi dins la nostra vida que ens fa reestructurar tot el que teníem muntat com a “estable” i “etern”. Però ens podem dedicar a aprendre de la gent que ens envolta sense sentir por ni patir de que algun dia ens deixaran i haurem de seguir igualment.
Si volem aprendre de la vida escoltem a la gent gran, preguntem-li com veu la vida i com els hauria agradat viure-la. Qüestiona’t alguna vegada que faries si només et quedessin 24 hores i veuràs quines són les teves prioritats.
Dedicat a totes les persones grans que ens omplen de coneixements i experiències que no trobarem mai en cap manual. I dedicat de forma molt particular a tú AVIA ANTONIA per donar-me una experiència de vida, un aprenentatge davant la mort i poder comprovar que les xerrades que havíem tingut sobre aquests temes et van proporcionar la manera d’enforcar-la amb un somriure els llavis i un ADEU que em “va glaçar la sang” però em va ensenyar molt.
Sílvia Torroella Claver
Dimecres 27 d’octubre de 19,30-21,30
Els homes es queixen de les dones en el fet ser massa sentimentals, de portar a extrems exagerats situacions que segons ells “no n’hi ha per tant”, de sol•licitar atencions emocionals massa exagerades i que no reconeixen el que es fa per elles, o sigui que sembla que mai en fan prou.
Les dones es queixen que ells que mai veuen la feina a fer sense que se’ls hi digui, que són poc sensibles i delicats en les relacions afectives, que ho veuen tot de forma pràctica i funcional i que no tenen en compte els sentiments més profunds.
Podem arribar a pensar que som homes i dones espècies diferents?
En aquest taller tractarem les diferències biològiques i hormonals que de forma orgànica accentuen conductes diferents d’homes i dones.
També tractarem la importància de l’educació i de les conductes adquirides per imitació, que condicionen rols socials diferents a cadascú de nosaltres sigui home o dona.
També es farà un resum de la situació actual on l’educació rebuda és la mateixa per ambdós sexes, però prop d’arribar a un equilibri i una entesa ens trobem en noies que cada cop adopten les conductes masculines menys positives (velocitat excessiva en la conducció, augment de l’agressivitat i de l’agressió, augment significativa de la conducta antisocial…), i per l’altra banda, ens trobem en nois, on cuiden més la seva imatge, refinen els comportaments que abans eren considerats “masculins” i comencen a donar importància a les expressions d’afecte i sensibilitat.
Potser a vegades ens costa entendre el punt de vista de l’altre. Cadascun dels dos sexes tenen les seves virtuts o capacitats que la biologia els hi dona, però hauria de ser més fàcil aprendre del teu company/a que enfrontar-te a ell/a.
Si et vols informar sobre el taller, truca’ns al 972412016 o al 638621583
Sílvia Torroella Claver
A gaire bé tothom l’hi ha passat alguna vegada que ens relacionem amb gent, que poden ser coneguts o gent amb la que interactuem de forma quotidiana, que quan acabem de parlar amb ells, ens sentim amb baixa energia, apagats….. com si ens xuclessin l’energia…. Són els VAMPIRS EMOCIONALS.
Encara que aquest nom soni una miqueta a pel·lícula de por, a aquell personatge de ficció amb les dents llargues que xucla la sang dels demés per sobreviure, a la nostra vida ens hem creuat i creuarem més d’una vegada amb persones que ens esgoten emocionalment, que, de forma inconscient, s’ “alimenten” de la nostres forces, de la nostra energia.
La majoria de vegades aquests vampirs emocionals, ni se n’adonen, ho fan de forma inconscient i no intencionada.
Quan una persona t’exposa un problema emocional negatiu i ho fa d’una forma amb molta força i expressivitat, allibera emocions que són molt potents i que poden arribar a afectar a l’ interlocutor per cometre aquest error: intentar entendre a la persona a través de vivenciar de forma activa el que sent, o sigui, el que equivaldria de forma totalment literal “posar-se al seu lloc”. GRAN ERROR.
Quan tu, per entendre a una persona intentes sentir el que sent, i això és negatiu, et col·loques sense voler en el seu mateix sentiment, en la seva mateixa emoció, i això sí, l’entendràs perfectament, però no el podràs ajudar, ja que el teu estat serà el mateix que el de l’altre, i ara sereu dos amb el mateix problema. I pel camí hauràs perdut les forces que et permetrien donar un cop de mà.Llavors a vegades ens trobem amb aquelles persones que amb igual estat emocional negatiu et produeixen un canvi. Ells acaben amb força, contents, i vitalitzats; i tu acabes “fet un nyap”, sense forces, ni energia, ni humor. No saps que ha passat, però només notes que ja no tens forces, un esgotament s’apodera de tu mentre observes que l’altre persona que feia una estona estava tant malament, s’acomiada de tu amb un gran somriure i una vitalitat que no correspon al que manifestava en un primer moment.
Que podem fer en aquests casos?
Tant en aquests casos com en els altres ja comentats de”intentar sentir el que sent l’altre per poder-lo ajudar”. Hem de considerar diferents aspectes:
– No ajudarem a ningú que es senti malament si nosaltres ens posem a la situació de sentir-nos malament per entendre com es sent. Serem dos amb el mateix problema.
– Si proporcionem la nostra energia emocional per alimentar l’energia d’un altre, només farem un canvi d’emocions (carreguem l’altre i ara el descarregat serem nosaltres).
Quan volem ajudar a algú emocionalment parlant, ens hem de mantenir neutres i objectius. Només pots donar la solució a un problema si et mantens fora d’ell. Una cosa és entendre com es sent i l’altre, molt diferent, és pretendre sentir el que sent. La segona opció no és gens funcional, ja que si la persona està enfonsada anímicament, ho estarà tu també.
Si vols entendre que es sent quan et fas una ferida, no fa falta que te la facis tu també, ni que curis la ferida d’un altre a canvi d’una ferida provocada en tu mateix. Hi ha moltes formes de curar, d’ajudar, on surten guanyant les dues persones.
Sílvia Torroella Claver
Dins el gènere humà podem considerar l ‘estat "enfadat", com a estat normal, en depen quines circumstàncies que ho justifiquen. Però és aquest el nostre estat natural? Som de fet agressius per naturalesa? Ens aporta sol.lucions devant els nostres problemes?…. LA RESPOSTA ES NO!!!
Quan una persona s’enfada l’únic que fa és perjudicar-se a sí mateixa i als que té més propers. Deixem anar tota la càrrega negativa cap a nosaltres i cap els altres i així com un generador electromagnètic, ho carreguem tot amb la mateixa càrrega que portem nosaltres…. NEGATIVA.
Sempre hi haurà qui digui, és inevitable enfadar-nos, fins i tot és incontrolable o inconscient! Tota la raó. No és un fet que poguem controlar de forma racional i mecànica. No podem evitar que hi hagin coses, situacions o persones, que despertin dins nostre aquest sentiment i que el projectem cap l’exterior en forma de ràbia i agressivitat. Però sí que hi ha una cosa en la qual tots estarem sempre d’acord: NO SERVEIX PER RES, NO ES UTIL I ENS PERJUDICA.
Quan t’enfades, biològicament parlant, generes una quantitat d’energia "brutal", que et deixa varies opcions:
– la projectes cap a fora: on apareixen conductes agressives, anti-socials, atacs cap els altres…
– la projectes cap a dintre: on es manifesta en forma de simptomatologia depressiva, ansiosa, de desgast emocional….
– o la redirecciones i la fas servir com el què és: la "betzina" que et donarà forces, ànims i empenta per portar a terme el que vulguis a la vida. La pots tranformar en la teva força vital que t’ajudarà a aconseguir el què et marquis.
Seguint amb el símil de la betzina, si tens un cotxe i l’omples massa fins al punt de que vessi, aquesta betzina es pot incendiar, però si l’omples i fas servir aquesta betzina per viatjar, aquesta et resultarà útil, agradable i et portarà a llocs on et sentiràs bé.
CONCLUSIÓ: Si t’enfades, que és inevitable, fes servir l’energia per coses que et resultin útils, pot ser la teva empenta cap a fites que no acabes de portar a terme, cap a projectes que han quedat a mitges, cap a defenses d’una bona causa…. cap a qualsevol cosa que a la llarga et farà sentir bé.
Les rencunies desgasten i afecten a la mateixa persona. La ràbia exterioritzada afecta a la gent que tingis al teu voltant.
No permetis que una emoció tant forta que et podria ajudar a superar obstacles, a enderrocar murs, a lluitar per bones causes….. vagi en contra teu.
Si t’enfades fes servir aquesta força, aquesta energia, per caminar amb més força per la vida!
Sílvia Torroella Claver
Al llarg de la vida tothom s’ha preguntat alguna vegada: per què tot em surt malament? per què darrera d’una cosa dolenta en va una altre?
Tots hem experimentat alguna vegada fets negatius, que segueixen a fets negatius, que segueixen a fets negatius ……. i sembla que no s’acabi mai més. Ens arribem a condicionar que tot el que trobarem pel devant serà negatiu, i el pitjor de tot, és que la vida ens ho confirma!
Però, per què passa això?
Quan ens trobem en un estat pesimista, envoltats de problemes i situacions que ens costa soportar, de manera incoscient ens adaptem a aquestes situacions i passen a convertir-se en habituals, conegudes, familiars. Com qualsevol animal, actuem buscant sempre situacions que ens resultin familiars (encara que aquestes siguin negatives) perque insconscientment ens fan sentir "segurs". Es per això que quan entrem a l’espiral "cap abaix" atraurem situacions i fets que responguin a les nostres espectatives, per tal de mantenir-nos en aquest nivell, dit d’altre manera, buscarem de forma selectiva els fets que ens provoquin problemes.
Molta gent ha sentit ja des de la infantesa la dita de que "quan tot va bé, malament!…. a veure quina ens vindrà de dolenta". El fet de interioritzar aquesta frase o quelcom semblant ens provoca un sentiment de malestar que ja, d’adults, en els moments en que ens sentim bé, restem a l’espera del dolent que ens seguirà. Això fa que nosaltres mateixos atraiem fets negatius per tan de confirmar el nostre pensament.
Vivim en una societat on sembla que el dolent sigui el normal i el sentir-se bé, sigui un fet excepcional. No hauria de ser així, sino tot el contrari. Hem de reaprendre que la situació normal és la de sentir-se bé, la situació que ens ha de resultar familiar és el benestar emocional i, per tant, quan passem per un mal moment hem d’emplear totes les nostres forces per tornar al status que ens correspon (estar bé).
Com expressa el llibre "La ley de la Resonancia" de Pierre Franckh, la vida no és temporalment unidireccional, del passat cap al futur. Com ja recollia l’Einstein a la seva época, la vida és bidireccional, del passat cap al futur i recíprocament, del futur cap al passat, encara que la nostra percepció infinítament limitada, només ens permeti vivenciar el present. De forma molt resumida, el que ve a dir el llibre és que quan el passat envia desitjos, pors, propòsits… aquest viatjaran en forma d’ones amb la seva vibració corresponent. Llavors des d’el futur tornen unes ones que corresponen a les diferents possibilitats, també en les seves vibracions corresponents. Quan aquests dos tipus d’ones vibratòries xoquen, és quan es produeix l’aconteixement. Dit d’una altre manera, si tenim por de que passi alguna cosa, estem enviant unes ones vibracionals concretes, que si xoquen amb les ones que venen del futur corresponents és convertiran en fet. Però si al contrari, des d’el passat (considerant passat una mil.lèssima de segons abans del present), enviem ones vibracionals de desitg, de propòsit possitiu, de fita aconseguida, llavors aquestes xocaran amb les ones corresponents del futur i tindrem l’aconteixement materialitzat, en aquest cas possitiu. No es tracta de màgia, ni de supersticions, s’explica des de la vessant de la física quàntica, cada cop més explorada.
La Teoria de concebre el cos i la matèria com un conjunt d’àtoms (entenguent com a àtom el típic dibuix d’escola, d’una partícula formada per matèria compacta) ha quedat obsolet i, mirant més enllà, s’ha descompossat aquesta matèria en partícules més petites, els quantums, que no són sòl.lids, simplement són vibracions energètiques formades per forces elèctriques i magnètiques, en una paraula és energia que vibra, entrant l’estudi al nou paradigma de la Teoria de Cordes.
Ja ho saps, el que desitges al passat ho projectes al futur per materialitzar-ho al present!
Sílvia Torroella Claver
DIUMENGE 26 DE SETEMBRE DE 10,30-20h
Aquest taller va dirigit a persones que vulguin evolucionar emocionalment. Moltes vegades et pot sentir estancat a la vida, com si els propòsits formulats no fluïssin a la mateixa velocitat que el temps. O potser te n’adones que no tens fixats uns objectius clars o que et costa definir-los…
En aquest taller pots aprendre a tractar els temes prioritaris de la teva vida, a fixar objectius i a eliminar el que et bloqueja per poder fluïr fàcilment per la vida que TU vols portar.
El que tú penses i més important el que creus que pots fer i aconseguir, és el que guia cap a l’éxit.
En aquest taller impartit per la Ingrid Ballesta, excel.lent coaching i gran comunicadora, podràs aclarir objectius, desbloquejar bloquejos i tenir la guia per aconseguir el què vols d’una forma fàcil i clara.
S’apliquen diferents tecniques motivadores i desbloquejants com la PNL, el coaching i el tapping.
Més informació al
Viure-Bé Girona
Eiximenis, 20, 4rt 1ª
17001 GIRONA
972412016 / 638621583
