Al llarg de la vida tothom s’ha preguntat alguna vegada: per què tot em surt malament? per què darrera d’una cosa dolenta en va una altre?
Tots hem experimentat alguna vegada fets negatius, que segueixen a fets negatius, que segueixen a fets negatius ……. i sembla que no s’acabi mai més. Ens arribem a condicionar que tot el que trobarem pel devant serà negatiu, i el pitjor de tot, és que la vida ens ho confirma!
Però, per què passa això?
Quan ens trobem en un estat pesimista, envoltats de problemes i situacions que ens costa soportar, de manera incoscient ens adaptem a aquestes situacions i passen a convertir-se en habituals, conegudes, familiars. Com qualsevol animal, actuem buscant sempre situacions que ens resultin familiars (encara que aquestes siguin negatives) perque insconscientment ens fan sentir "segurs". Es per això que quan entrem a l’espiral "cap abaix" atraurem situacions i fets que responguin a les nostres espectatives, per tal de mantenir-nos en aquest nivell, dit d’altre manera, buscarem de forma selectiva els fets que ens provoquin problemes.
Molta gent ha sentit ja des de la infantesa la dita de que "quan tot va bé, malament!…. a veure quina ens vindrà de dolenta". El fet de interioritzar aquesta frase o quelcom semblant ens provoca un sentiment de malestar que ja, d’adults, en els moments en que ens sentim bé, restem a l’espera del dolent que ens seguirà. Això fa que nosaltres mateixos atraiem fets negatius per tan de confirmar el nostre pensament.
Vivim en una societat on sembla que el dolent sigui el normal i el sentir-se bé, sigui un fet excepcional. No hauria de ser així, sino tot el contrari. Hem de reaprendre que la situació normal és la de sentir-se bé, la situació que ens ha de resultar familiar és el benestar emocional i, per tant, quan passem per un mal moment hem d’emplear totes les nostres forces per tornar al status que ens correspon (estar bé).
Com expressa el llibre "La ley de la Resonancia" de Pierre Franckh, la vida no és temporalment unidireccional, del passat cap al futur. Com ja recollia l’Einstein a la seva época, la vida és bidireccional, del passat cap al futur i recíprocament, del futur cap al passat, encara que la nostra percepció infinítament limitada, només ens permeti vivenciar el present. De forma molt resumida, el que ve a dir el llibre és que quan el passat envia desitjos, pors, propòsits… aquest viatjaran en forma d’ones amb la seva vibració corresponent. Llavors des d’el futur tornen unes ones que corresponen a les diferents possibilitats, també en les seves vibracions corresponents. Quan aquests dos tipus d’ones vibratòries xoquen, és quan es produeix l’aconteixement. Dit d’una altre manera, si tenim por de que passi alguna cosa, estem enviant unes ones vibracionals concretes, que si xoquen amb les ones que venen del futur corresponents és convertiran en fet. Però si al contrari, des d’el passat (considerant passat una mil.lèssima de segons abans del present), enviem ones vibracionals de desitg, de propòsit possitiu, de fita aconseguida, llavors aquestes xocaran amb les ones corresponents del futur i tindrem l’aconteixement materialitzat, en aquest cas possitiu. No es tracta de màgia, ni de supersticions, s’explica des de la vessant de la física quàntica, cada cop més explorada.
La Teoria de concebre el cos i la matèria com un conjunt d’àtoms (entenguent com a àtom el típic dibuix d’escola, d’una partícula formada per matèria compacta) ha quedat obsolet i, mirant més enllà, s’ha descompossat aquesta matèria en partícules més petites, els quantums, que no són sòl.lids, simplement són vibracions energètiques formades per forces elèctriques i magnètiques, en una paraula és energia que vibra, entrant l’estudi al nou paradigma de la Teoria de Cordes.
Ja ho saps, el que desitges al passat ho projectes al futur per materialitzar-ho al present!
Sílvia Torroella Claver
