Moltes vegades ens adonem que fallem en alguna cosa, però no sabem excatament el què. Aquí es tracta d’aprofondir en el que "no funciona", sigui en el pla que sigui, tant energèntic, conductal, relacional, conductes adquirides perjudicials o a nivell inconscient-emotiu, que ens fan actuar de forma poc adaptativa envers a nosaltres mateixos i amb el que ens envolta.
Perque les persones som un conjunt holístic de sistemes, un espai no delimitat d’emocions i sentiments; un inacabable mon de pensaments i bloquejos no resolts tancats a la nostra particular "caixa de Pandora o caixa dels trons" que de forma intemporal aparèixen i esclaten al llarg de la nostra vida buscant la seva ressolució.
Més informació: Viure Bé Girona 972412016 Demanar per Inma.
Tallers concertats en hora i dia
El maltractament físic, comparat amb el psicològic, deixa unes seqüeles visibles en el cos de la persona que rep, majoritàriament dones, però…. què passa amb el maltractament psicològic? Com actua? Com mostra les seves seqüeles?
El maltractament psicològic d’una persona cap a una altre, a vegades es tant subtil que des de fora no es nota. També es dones cassos on la persona que el pateix no n’és conscient per diferents raons. Per ex:
– El cas d’una persona que ha conviscut en la seva infantesa dins un clima familiar de maltractament psicològic, on el normal són els insults, menyspreus, conductes possessives, “paranoies” provocades per la gelosia, i un reforçament positiu de la conducta de submissió com a evitació de conflicte; doncs bé, per aquesta persona aquest tipus de conductes si les rep d’adulta les considera normals!!! Perquè els hi és familiar.
Tot i que el maltractament psicològic pot afectar a persones de totes els sexes, edats i estatus social majoritàriament són dirigits per un home contra una dona i el trobaríem englobat en aquests casos dins la violència masclista.
Quines són les conductes que podem considerar maltractament psicològic?
– Els insults reiterats que formen part del “dia a dia”, el dirigir-se constantment cap a la persona de forma ofensiva.
– El menyspreu cap a la persona i cap a totes les tasques que fa. Per ex: “no serveixes per res”, “tens la casa sempre bruta”, “no et mereixes estar amb mi” …
– Conductes de possessió i gelosia envers tot el seu entorn. Per ex. “estàs més pels altres que per mi”, “t’exhibeixes davant els demés perquè busques “algo”, “no entens que ets meva?”….
– Manipulació de la conducte segons més li afecti. Per ex. Pot portar a terme una actitud seriosa i/o despectiva, una indiferència total, mostrar-se enfadat sense dir el perquè,etc. Amb aquestes conductes aconsegueix la submissió i el “baixar el cap” de la seva víctima.
Com afecta a la víctima?
El perfil estàndard de la persona que rep maltractament psicològic seria el següent:
– autoestima baixa. S’acaba creient que no serveix per res i que tot el que fa ho fa malament, o sempre pitjor que els altres.
– estat d’ansietat elevat. Es troba sempre en una constant situació d’alerta, ja que no sap mai com reaccionarà el maltractador, viu amb un estat d’incertesa que causa molt malestar.
– canvis de conducta. Per intentar no fer enfadar al maltractador fa “mans i mànigues” per passar el mínim temps fora de casa, per ex. Minimitza el temps de compra o al fa corrent. Deixa de fer activitats de lleure i es tanca en sí mateixa de cares a conèixer gent. Poc a poc s’aïlla d’amics, coneguts i familiars i es tanca cada cop més a casa per tal de acontentar-lo.
– mostra dependència emocional envers el maltractador. El necessita, o això es pensa, li disculpa totes les accions buscant la causa, o en ella, o fora de casa (la feina, els problemes, …)
De portes en fora, això no es veu. Aquest és un dels principals problemes per la societat a l’hora d’eradicar, per una banda el comportament del maltractador i, per altre ajudar a la víctima. A més s’afegeix que socialment, i ara per ara, moltes conductes agressives, invasives i de menyspreu d’una home cap a una dona, encara es disculpen i minimitzen.
Partint de la premissa que “la llibertat d’una persona acaba on comença la llibertat dels demés” hem de conscienciar-nos socialment que això és maltractament, és agressió i es conducta violenta i degradant, al igual que el maltractament físic. En aquest cas les seqüeles no es veuen externament però internament fan molt mal.
El respecte cap a sí mateix s’aconsegueix exercint el respecte envers els altres
Sílvia Torroella Claver
Com va dir Aristòtil ja fa molt temps: "Qualsevol pot enfadar-se, això és quelcom molt senzill.
Però: enfadar-se amb la persona adequada; en el grau exacte; en el moment oportú; amb el just propòsit i en la forma correcte, això, certament, no és tant senzill"
-
Què és l’autocontrol emocional?
Seguint el que va dir Aristòtil, el problema no rau en les emocions en sí mateixes, sinó en la seva conveniència i en l’oportunitat de la seva expressió. Per ex. es convenient i oportú riure d’un acudit, però no serà fer-ho en un enterrament. L’autocontrol emocional és la capacitat per mitjà de la qual nosaltres mateixos podem controlar les nostres emocions i no que aquestes ens controlin a nosaltres, és a dir, la possibilitat que tenim d’escollir el que volem sentir en qualsevol moment i sota qualsevol circumstància, actuant com a persones actives.Però una cosa és l’autocontrol i una altre cosa és la repressió de les emocions.
-
Què és la Intel·ligència emocional.
Es una forma de interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments i fa referència a habilitats com el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, etc.Bàsicament consisteix en aprendre a posar la intel·ligència en les emocions i l’emoció en la intel·ligència i saber com les emocions positives ajuden a protegir la salut i el benestar, és viure amb harmonia.Es podria resumir el que és la Intel·ligència Emocionant dient que és el control de les emocions.Si analitzem la paraula emoció ens porta a moviment, les emocions són les que ens mouen, ens porten a entrar amb acció. Això està molt clar en el animals i en els nens, però no està tant clar en el adults qui "civilitzadament" hem après a separar l’emoció de l’acció. La cultura ha "educat" les nostres emocions, ens ha ensenyat quan són acceptables certes emocions i quan no, i això pot conduir, no a un control de les emocions, sinó a una repressió d’aquestes.
-
Qualitats de la intel·ligència emocional
Les principals qualitats són cinc:
-
La consciència d’un mateix: és la capacitat de reconèixer els propis sentiments, emocions o estats d’ànim.Les emocions tenen diferents graus d’intensitat, algunes són suficientment intenses com per donar-nos compte de manera conscient, però altres estan per sota de l’umbral de percepció conscient.Aquesta qualitat ens permetrà baixar l’umbral i tenir la percepció conscient de les emocions menys intenses, però que també hi són. Per ex. una persona que ha tingut una discussió violenta amb algú, passat un temps aquesta persona pot sentir de manera conscient que ja s’ha tranquil·litzat, però tot i això els efectes de la discussió continuen i és possible que la persona no es doni compte que està nerviosa o irritable i reaccionar malament amb una tercera persona que no té res a veure i per colmo no es dóna compte del per què ho fa.Les emocions que no són conscients ens poden trair per tant cal reconèixer-les.
-
Equilibri anímic: Es la capacitat de control del mal humor per tal d’evitar els seus efectes perjudicials. Ex. la ràbia, que és una de les emocions més difícils de controlar. Anem en cotxe i de cop i volta va el "xulo de turno" que es salta el semàfor i a sobre vol tenir raó. De cop i volta sentirem ràbia i el més segur és que el comencem a increpar mentre conduïm i possiblement siguem nosaltres el que farem les imprudències. En aquest moment podem fem servir la intel·ligència emocional per controlar la ràbia,
Així farem:
1er Reconsideració de la situació: que implica interpretar la situació de una forma més positiva. Per ex. pensar que no s’ha saltat el semàfor volent, que ha estat un "despiste", a tothom li pot passar.
2on Aïllament de la situació: allunyar-se de la situació per reconsiderar-la amb més serenitat. Per tant el que no hauríem de fer és "enganxar-nos" al cotxe i començar-lo a pitar.
3er Distracció: pensar o fer una altre cosa. Per ex. pensar en les vacances que estan a prop.
4rt Relaxar-se: respirar a fons, no ha estat res. No s’ha de confondre la respiració profunda amb respirar pausadament quan s’està enfadat, ja que en aquest cas es produeix oxigenació i aquesta estimula el sistema nerviós i empitjora el mal humor.
-
La motivació: Es la capacitat per autoinduïr-se emocions i estats d’ànim positius, com la confiança, l’optimisme i l’entusiasme. La predisposició a l’optimisme o al pessimisme pot ser innata però amb pràctica es pot canviar i revertir-la, si la persona és capaç de detectar el pensament derrotista i reconsiderar el problema des d’un punt de vista més positiu.
-
Control dels impulsos: Es la capacitat d’ajornar la satisfacció d’un desig per tal d’aconseguir l’objectiu. Als anys 60 es va fer un experiment amb un grup dels nens, se’ls hi va dir que podíem menjar una xocolatina ara mateix o bé esperar que l’investigador tornés d’anar a fer un "recado" i llavors els hi donaria dos. Al cap dels anys es va estudiar psicològicament els mateixos nenes i es va veure que els nens que van poder esperar a que tornés i així menjar dues xocolatines conservaven la seva capacitat d’ajornar la satisfacció immediata per tal d’aconseguir un premi més gros i que eren més segurs de sí mateixos, més tolerants a les decepcions i se’n sortien millor a la vida. En canvi els nens que no van poder esperar i que es van menjar la xocolatina que tenien al davant eren, a l’adolescència, més capritxosos, indecisos i propensos a l’estrès.
-
Sociabilitat: Aquesta té a veure amb el coneixement i control de les emocions i estats d’ànims, no d’un mateix, sinó dels altres. Quan més hàbils siguem per interpretar les senyals emocionals dels demés millor podrem controlar les que nosaltres transmetem.
Sílvia Torroella Claver
C/Eiximenis, 20 4rt 1ª17001 Girona
972412016
Quantes vegades al llarg de la nostra vida hem sentit, i sentirem ràbia. Aquest sentiment que se’ns menja per dintre, encara que tinguem raó. Però a qui fa mal…. a nosaltres mateixos.
La ràbia, la rancúnia, són aquells sentiments considerats negatius que més que afectar als altres, de forma principal ens afecten a nosaltres mateixos. Tothom al llarg de la seva vida ha sentit aquesta ira interior, per injustícies moltes vegades cap a la nostra persona, que exterioritzem i interioritzem en forma de ràbia.
Però, que ens fa aquesta emoció a nosaltres?
Ens produeix una resposta del mecanisme d’estrès, ens fa sentir malament tant psicològica com físicament, ens desgasta i esgota, i moltes vegades a qui o cap a on, va dirigida aquesta ràbia, literalment, “ES QUEDA IGUAL”.
En època de crisi són moltes les persones que denuncien públicament assetjaments morals, dels bancs, dels creditors, de companyies privades,… que han trobat en el seu “modus operandi” l’allau de trucades per tal de aconseguir el seu propòsit, cobrar ja!, encara que això no sigui possible; a base de desgastar moralment les persones assetjades, sota el lema “qui més assetja abans cobra”. Així es mou aquesta societat actual.
Aquesta situació si és viscuda dia rere dia, sense descans, acaba per passar factura a la víctima. Acaba per deprimir, tant emocionalment com físicament, a les persones sotmeses a aquest estrés i acaba provocant ràbia, però una ràbia que no es pot dirigir, una ràbia descontrolada que només fa mal a qui la pateix.
Què em de fer en aquests casos?
- Primer de tot pensar que l’important a la vida de cadascú és viure bé.
- Que les pressions que ens podem anar fixant, o que ens apreten només tenen la importància que nosaltres li donem.
- Que les coses importants a la vida, que sovint deixem de banda, no ens produeixen sentiments negatius, sinó tot el contrari, però els deixem de banda, ja que sembla més important cedir a la desesperança, que valorar el que tenim de bo.
- Que qualsevol fet que afecti al nostre estat emocional, ens afectarà a la nostra fisiologia, moltes malalties, sense una causa aparent, amaga un problema emocional. Intentem donar pas només a les emocions positives i deixar de banda les negatives que no ens ajuden en res.
Si t’haguessis de morir demà, què faries?
Segurament valoraries el positiu que tens, la gent que veritablement t’envolta i et fa sentir bé, i no tindries cap mena de reflexió sobre el que et provoca ràbia i rancúnia, perquè al cap i a la fi, en aquests moments, no ho sentiries com a fet important. Diuen i s’ha demostrat, que la perspectiva vital d’una persona quan passa per un succés on li va la vida, canvia de forma radical, valora les coses que abans considerava insignificants, però que al cap i a la fi, l’omplen, i no deixa espai per les coses que “li espatllen el dia”.
Ser feliç és difícil i complicat en aquest mon que ens envolta, patim pressions absolutament per tot, però la felicitat mai la trobarem a fora. Si hem de canviar esquemes negatius, millor canviar-los. Si hem de acostumar-nos a coses noves, millor fer-ho. I si hem de trencar amb valors que resulten obsolets, millor renovar-nos.
Potser canviant la perspectiva que tenim del mon, aquest canvia amb nosaltres i aconseguim una vida més fàcil en tots els nivells, millor no perdre’ns en les tonteries petites per assolir les fites que ens fan sentir bé.
Sílvia Torroella Claver
C/Eiximenis 20, 4rt 1ª
17001 Girona
(972412016)
Dins l’àmbit de l’astrologia i dins la simbologia en general, sempre s’ha considerat la Lluna com a la nostra part receptiva, la part emocionalment més interna i més sensible, en resum la nostra part femenina. Per oposat, s’ha considerat a Marte, com a la part que “dóna”, la part emocionalment més externa i projectada cap a fora, en resum la nostra part masculina.
Des de la Psicologia podríem adaptar aquest concepte a la forma d’actuar de les persones, en l’equilibri del que es dona i el que es rep. Aquí cabria l’oposat dels dos tipus de persones:
– la Lluna, que es receptiva i sempre espera segons la seva naturalesa, rebre, i
– el Marte, que és el que dóna i sempre actua segons la seva naturalesa donant, però donant a vegades amb tanta força que es pot manifestar externament com a persona agressiva i massa propensa a la lluita.
Com a tot a la vida, ens trobem de nou amb una nova polaritat i amb la “pregunta del milió”: que és millor, donar sempre sense esperar res a canvi?, o rebre sempre, sense tenir cap necessitat de donar?
Sigui quina sigui la resposta al respecte, no serà mai equilibrada, ja que l’equilibri perfecte en aquesta polaritat seria ser una Lluna-Marte, saber rebre i saber donar. Quan s’equilibra aquesta dicotomia, també s’equilibra emocionalment la persona, ja que centra el seu creixement personal a nivell emocional, en l’equilibri entre les emocions internes, el nostre auto-coneixement i auto-acceptació; i les emocions externes, la nostra expressió externa, la nostra “lluita contra el Mon”.
Si a la vida et donen a triar entre el Blanc i el Negre, sempre s’associa el blanc a la puresa, la netedat, lo clar i el blanc és el color que reflexa cap a fora tota la gama de colors; per contra el negre, sempre associat a l’obscur, a la foscor, és el que reten tots els colors i no en reflecteix cap. Quin dels dos presenta un interior més ric? El color que els projecta cap a fora o el color que els projecta cap a dintre seu, o cap dels dos?
El que he aprés a la vida, és que aquesta consisteix únicament en un equilibri entre polaritats, no en un judici d’aquests extrems.
He après a que he de saber donar, però també he de saber rebre.
He après que és necessari un intercanvi per equilibrar el sistema i no estar polaritzat en un dels extrems.
He après observat la natura, i en concret el cicle de l’aigua, que les zones que “reben massa aigua” i les que no “en reben gens”, són les perjudicades.
He après que si la Lluna és rebre, sense exterioritzar, ni lluitar, ni cridar…. I el Marte és donar, exterioritzant, lluitant i cridant, Jo vull ser una Lluna-Marte!!
Sílvia Torroella Claver
TALLER "EL TAPPING herramienta rápida para el CAMBIO DE CREENCIAS"
por Mar Galindo.
6 de Març a Girona Centre Viure-Bé
Cada día se hace más imprescindible saber resolver nuestros retos, no tenemos tiempo para desplazarnos en busca de profesionales que nos ayuden en nuestros procesos de mejora, los cambios son muy rápidos y nuestro bienestar emocional depende de como los resolvamos.
El tapping, (EFT Terapia de Liberación Emocional) es una técnica energética muy efectiva, fácil y rápida de aplicar. Nos dota de autonomía y la tenemos siempre a nuestra disposición, para ayudarnos a resolver las diferentes dificultades de nuestro día a día. Es una herramienta que también la podemos utilizar para beneficiar a nuestra familia.
El tapping es una versión emocional de acupuntura, sin agujas, Al hacer “tapping” sobre los puntos se corrige el desequilibrio energético, y se mejora y recupera el bienestar en general. Según su teoría “La causa de TODAS las emociones negativas es un desequilibrio en el sistema energético del corporal”
Para practicarla nos centraremos en las creencias que nos limitan. Es bien sabido que si crees que puedes hacer algo lo harás, y si crees que es imposible hacerlo ningún esfuerzo por grande que este sea logrará convencerte de que se puede realizar. A través de nuestro sistema de creencias damos sentido e interpretamos el mundo, la mayoría de las veces nos identificamos con ellas y decimos cosas parecidas a: Yo soy así…. Este trabajo no es para mí… No soy capaz de hablar en público… No voy aprobar este examen… No puedo dejar de comer… Tengo miedo…
Con el tapping conseguiremos transformar lo que nos limita y convertirlo en creencias positivas que nos ayudaran a superar y alcanzar nuestros propósitos.
Para quién ha sido creado este curso?
Para todas aquellas personas que buscan ser sus propios Maestros. Que quieran identificar sus creencias, sus miedos y transformarlos para alcanzar sus objetivos.
Cómo lo haremos?
Con clases presénciales y trabajo de grupo sobre conceptos teóricos y prácticos. Practica de la técnica a nivel individual y grupal en los diferentes procesos de cambio de creencias y otros.
Temas básicos
La observación consciente.
¿Qué es el tapping? y su historia.
Aplicación básica del tapping.
Aprender a convertir el dialogo interno en tu aliado.
Naturaleza de las creencias y su identificación.
Afirmaciones positivas.
Prácticas con tapping para cambiar creencias.
Qué resultados podemos esperar?
Ser el propio Maestro.
Aumentar la escucha interna.
Identificación y transformación de las creencias limitantes.
Ganar confianza.
Valorarnos más.
Responsabilizarnos de nuestro Bienestar emocional.
Ayudar a la familia en los procesos de mejora.
Ser más felices.
Hi ha antics o no massa antics preceptes socials que avui en dia encara ens condicionen: “la vida és un patiment”, “el que pateix està viu”, “qui pateix aprèn de la vida”, etc. Sota aquests conceptes tant negatius, que portem gravats a l’inconscient en forma de dogma, es desenvolupa llavors el nostre estil de vida, el nostre modus vivendi.
Quan tots ens va bé, ens sentim feliços, estem contents….. apareix el fantasma de la por: ai, ai, ai, ja passarà alguna cosa!!!!
El nostre estat natural és el de persona saludable, el de persona positiva i en definitiva el BENESTAR. Tot el que no concorda amb això no correspon a la nostra naturalesa. Estem sotmesos a informacions negatives sobre la vida, sobre el dia a dia (només cal mirar les notícies). Se’ns crea un estat de malestar que alimentem llavors nosaltres amb els comentaris sobre els temes del dia (que si la crisi, que si la violència, que si les desgràcies, que si el mon està com està, etc). Hem perdut l’esperança per la vida, per les persones i per la Terra en general.
Actualment s’estan produint canvis a nivell general. Ens adonem que podem provocar l’efecte contrari a la informació catastrofista i negativa que rebem. Per tal cosa cal que cadascú posi el seu granet de sorra.
Si Tu parles en positiu de tu mateix i dels altres, els demés també ho faran. Si vius la realitat d’una forma més beneficiosa, els demés també ho faran. Cada persona és un individu actiu dins la societat, amb la seva influencia i amb el seu pensament. Les formigues (societat a admirar) funcionen amb unió i ordre encara que la situació siguin desbordant. Aquestes són capaces d’atravessar un riu sense saber nadar, es cohesionen i uneixen entre elles formant una espècies de “balsa formiguera” que els facilita surar dins l’aigua. En cap moment,
cada formigueta de forma individual es pregunta si s’ofegarà, i és l’unió de totes la que fa possible superar les dificultats.
Hem d’entendre que arribar al benestar no és una lluita, és un dret que com a persones o com a essers vius ens pertany de forma natural, només hem de deixar de lluitar-hi en contra i aconseguir ser formigues, si elles poden…. Nosaltres també!
Sílvia Torroella Claver
Proper taller Dilluns 17 de Gener de 7,30-9,30
preu 20 euros
Una revolución solar es un estudio que se efectúa cada una lapso de un año, por lo general este se realiza cerca de la fecha de cumpleaños, y que se asemeja a la posición del sol, o que por lo menos tiene algo que ver con esta. El sol efectúa un ciclo completo de un año y en el momento en el que este pasa por el correcto lugar en donde se hallaba al nacer la persona, se toma ese instante como un indicador de hora y dia que poseerá esa carta, la cual se confeccionara y se nombrara como revolución solar, y luego es esta comparada con la natal. En el momento en el que nacemos, los planetas se encuentran en el cielo de una determinada posición, Con especificas relaciones entre ellos (aspectos) y en nuestra vida comienzan a actuar en algunos determinados sectores, (casas).Sin embargo después de esto los planetas siguen girando en el cielo y a medida que estos lo hacen comienzan a realizar aspectos, o inclusive comienzan a transitar diferentes lugares de los que al nacer poseía, y piden a la persona que actualice determinadas energías, es decir que crezca, que revea ciertos temas, que incorpore una vibración en cierto sentido. Este es el motivo por el cual una revolución solar ilustra con una gran y propicia relación a un desafió, el cual se encuentra relacionado con el echo de esa carta natal y con como vivió la persona, cuales fueron sus argumentos y metas a alcanzar, cual fue su forma de vivir y de cómo aprecio la vida, además también nos muestra cuales son las zonas que este año aparecen como facilitadas, las cuales son las energías que podremos implementar para nuestro beneficio.Podremos mantenernos al tanto de esto o no, sin embargo así y todo seguirá formando y tomando actuación dentro de nuestra vida cotidiana. La idea es que cuanto mas al tanto estemos de que es lo que ocurre y que es lo que nos esta pasando, mas podremos aprovechar la oportunidad además podremos convertir lo que podría seré vivido como obstáculo en una gran y enorme oportunidad de crecimiento y de gran avance. Nuestra vida es nuestro cuadro, en el cual reflejamos nuestras valiosas acciones y dediciones, nuestra vida es nuestra obra de arte. Solo nosotros sabemos o elegimos que colores utilizar y de que manera combinarlos. La astrología, mediante la carta natal nos informa acerca del material con que disponemos, y también nos sugiere de que manera podemos resolverlas dificultades que se nos presentan para armonizar y combinarlos en su totalidad.
15 DE ENERO DEL 2011
CENTRO AUREA’S (C/Sardenya, 261-263 Barcelona)
10h-20h
A la autoestima no le importa tener un buen físico, ni un buen status social, ni ser el mejor de los mejores. A la autoestima sólo le importa cómo te ves tú.
En el mundo racional en que vivimos perdemos nuestra parte emocional por el camino, y con ella perdemos nuestra esencia y nuestra aceptación a nosotros mismo en pos de un ideal social y cultural. Si aprendes a creer en ti mismo, aprendes a vivir en armonía.
Puedes aumentar tu autoestima trabajando tus bloqueos y limitaciones de una forma divertida y amena. No hace falta un gran sufrimiento para mejorar tu “me acepto y me quiero tal como soy”.
Con una autoestima baja se puede TENER sin SER; con una autoestima alta, SER significa TENER.
Autoestima es esculpir tu Alma, dándole la forma que realmente tiene, igual que Miguel Ángel sacó de un duro bloque de mármol una escultura maravillosa.
Eres capaz de trabajar 8 horas o más al día. Eres capaz de ayudar a tu familia pagando el duro precio de tu energía vital. Pero…. Eres capaz de ayudarte a ti ? Tu autoestima es el puntal de tu vida. Aprende a cuidarla.
Lo que piensas de ti mismo muchas veces no está en consonancia con lo que piensan de ti. Aprende a valorarte, aprende a quererte y verás cómo cambia tu vida. Porque en tu vida todo pasa por la opinión que tengas de TI.
¿Para quién ha sido creado este taller?
Para todas aquellas personas que quieren mejorar su autoestima como forma de adaptación a su vida. Que quieran mejorar el concepto de sí mismo para ser más feliz. En resumen, para aquellas personas que consideren que el mejor amigo de uno mismo tiene que ser la propia persona.
Temas a tratar en el taller:
– Qué es la autoestima y cómo se forma evolutivamente.
– Trataremos la autoestima des de los diferentes planos: plano espiritual (conectar), plano mental (entender), plano emocional (sentir) y plano físico (actuar).
– Identificación de pensamientos negativos y reestructuración a pensamientos positivos (aplicación de la PNL y reestructuración cognitiva).
– Practica de habilidades de comunicación.
– Aprender a decir NO trabajando la asertividad.
– Aprender a equilibrar el compuesto defecto-virtud.
El taller está diseñado de forma práctica, sencilla y amena. Trabajando emociones y bloqueos de forma divertida. Para entender cómo nuestros pensamientos aprendidos nos conducen a nuestro sentir actual, con nosotros y con el mundo.
|
|
Como dijo Oscar Wilde: “Quererse a uno mismo es el comienzo de una aventura que dura toda la vida”
DIUMENGE 30 DE GENER DE 4-8 TARDA
TALLER QUIROMÀNCIA A CÀRREC D’IMMA JAURÈS ( IMMA DE DESTÍ)
Què es fa al taller?
Descobrir a grans trets la interpretació de les mans ( forma, monts i ratlles)
trencar vells tabus, com per ejemple:que si la llargada de la línea de la vida ens diu quans anys viurem.
Aprendre a conèixer el caràcter per mitjà de la forma de les mans
Què s’acconsegueix?
Un coneixement bàsic de la interpretació de les mans.
Un poder aprofitar millor les nostres qualitats.
Un perdre la por a les coses que desconeixem sobre el tema
Quins objectius té el taller?
Que tothom surti amb unes nocions bàsiques del tema.
Que aprenguem a treballar les coses en base a la nostra manera de ser
passar una tarde divertida i constructiva
A qui va destinat?
A totes aquelles persones que tinguin curiositat per conèixer el mon de la interpretació de les mans i a aquelles persones que desde sempre han sentit la necessitat de mirar les seves mans i les dels demés.
En aquest taller es poden descobrir moltes coses que ens poden ser molt pràctiques pel dia de demà.
