El maltractament físic, comparat amb el psicològic, deixa unes seqüeles visibles en el cos de la persona que rep, majoritàriament dones, però…. què passa amb el maltractament psicològic? Com actua? Com mostra les seves seqüeles?
El maltractament psicològic d’una persona cap a una altre, a vegades es tant subtil que des de fora no es nota. També es dones cassos on la persona que el pateix no n’és conscient per diferents raons. Per ex:
– El cas d’una persona que ha conviscut en la seva infantesa dins un clima familiar de maltractament psicològic, on el normal són els insults, menyspreus, conductes possessives, “paranoies” provocades per la gelosia, i un reforçament positiu de la conducta de submissió com a evitació de conflicte; doncs bé, per aquesta persona aquest tipus de conductes si les rep d’adulta les considera normals!!! Perquè els hi és familiar.
Tot i que el maltractament psicològic pot afectar a persones de totes els sexes, edats i estatus social majoritàriament són dirigits per un home contra una dona i el trobaríem englobat en aquests casos dins la violència masclista.
Quines són les conductes que podem considerar maltractament psicològic?
– Els insults reiterats que formen part del “dia a dia”, el dirigir-se constantment cap a la persona de forma ofensiva.
– El menyspreu cap a la persona i cap a totes les tasques que fa. Per ex: “no serveixes per res”, “tens la casa sempre bruta”, “no et mereixes estar amb mi” …
– Conductes de possessió i gelosia envers tot el seu entorn. Per ex. “estàs més pels altres que per mi”, “t’exhibeixes davant els demés perquè busques “algo”, “no entens que ets meva?”….
– Manipulació de la conducte segons més li afecti. Per ex. Pot portar a terme una actitud seriosa i/o despectiva, una indiferència total, mostrar-se enfadat sense dir el perquè,etc. Amb aquestes conductes aconsegueix la submissió i el “baixar el cap” de la seva víctima.
Com afecta a la víctima?
El perfil estàndard de la persona que rep maltractament psicològic seria el següent:
– autoestima baixa. S’acaba creient que no serveix per res i que tot el que fa ho fa malament, o sempre pitjor que els altres.
– estat d’ansietat elevat. Es troba sempre en una constant situació d’alerta, ja que no sap mai com reaccionarà el maltractador, viu amb un estat d’incertesa que causa molt malestar.
– canvis de conducta. Per intentar no fer enfadar al maltractador fa “mans i mànigues” per passar el mínim temps fora de casa, per ex. Minimitza el temps de compra o al fa corrent. Deixa de fer activitats de lleure i es tanca en sí mateixa de cares a conèixer gent. Poc a poc s’aïlla d’amics, coneguts i familiars i es tanca cada cop més a casa per tal de acontentar-lo.
– mostra dependència emocional envers el maltractador. El necessita, o això es pensa, li disculpa totes les accions buscant la causa, o en ella, o fora de casa (la feina, els problemes, …)
De portes en fora, això no es veu. Aquest és un dels principals problemes per la societat a l’hora d’eradicar, per una banda el comportament del maltractador i, per altre ajudar a la víctima. A més s’afegeix que socialment, i ara per ara, moltes conductes agressives, invasives i de menyspreu d’una home cap a una dona, encara es disculpen i minimitzen.
Partint de la premissa que “la llibertat d’una persona acaba on comença la llibertat dels demés” hem de conscienciar-nos socialment que això és maltractament, és agressió i es conducta violenta i degradant, al igual que el maltractament físic. En aquest cas les seqüeles no es veuen externament però internament fan molt mal.
El respecte cap a sí mateix s’aconsegueix exercint el respecte envers els altres
Sílvia Torroella Claver
