Dins el gènere humà podem considerar l ‘estat "enfadat", com a estat normal, en depen quines circumstàncies que ho justifiquen. Però és aquest el nostre estat natural? Som de fet agressius per naturalesa? Ens aporta sol.lucions devant els nostres problemes?…. LA RESPOSTA ES NO!!!
Quan una persona s’enfada l’únic que fa és perjudicar-se a sí mateixa i als que té més propers. Deixem anar tota la càrrega negativa cap a nosaltres i cap els altres i així com un generador electromagnètic, ho carreguem tot amb la mateixa càrrega que portem nosaltres…. NEGATIVA.
Sempre hi haurà qui digui, és inevitable enfadar-nos, fins i tot és incontrolable o inconscient! Tota la raó. No és un fet que poguem controlar de forma racional i mecànica. No podem evitar que hi hagin coses, situacions o persones, que despertin dins nostre aquest sentiment i que el projectem cap l’exterior en forma de ràbia i agressivitat. Però sí que hi ha una cosa en la qual tots estarem sempre d’acord: NO SERVEIX PER RES, NO ES UTIL I ENS PERJUDICA.
Quan t’enfades, biològicament parlant, generes una quantitat d’energia "brutal", que et deixa varies opcions:
– la projectes cap a fora: on apareixen conductes agressives, anti-socials, atacs cap els altres…
– la projectes cap a dintre: on es manifesta en forma de simptomatologia depressiva, ansiosa, de desgast emocional….
– o la redirecciones i la fas servir com el què és: la "betzina" que et donarà forces, ànims i empenta per portar a terme el que vulguis a la vida. La pots tranformar en la teva força vital que t’ajudarà a aconseguir el què et marquis.
Seguint amb el símil de la betzina, si tens un cotxe i l’omples massa fins al punt de que vessi, aquesta betzina es pot incendiar, però si l’omples i fas servir aquesta betzina per viatjar, aquesta et resultarà útil, agradable i et portarà a llocs on et sentiràs bé.
CONCLUSIÓ: Si t’enfades, que és inevitable, fes servir l’energia per coses que et resultin útils, pot ser la teva empenta cap a fites que no acabes de portar a terme, cap a projectes que han quedat a mitges, cap a defenses d’una bona causa…. cap a qualsevol cosa que a la llarga et farà sentir bé.
Les rencunies desgasten i afecten a la mateixa persona. La ràbia exterioritzada afecta a la gent que tingis al teu voltant.
No permetis que una emoció tant forta que et podria ajudar a superar obstacles, a enderrocar murs, a lluitar per bones causes….. vagi en contra teu.
Si t’enfades fes servir aquesta força, aquesta energia, per caminar amb més força per la vida!
Sílvia Torroella Claver
