A gaire bé tothom l’hi ha passat alguna vegada que ens relacionem amb gent, que poden ser coneguts o gent amb la que interactuem de forma quotidiana, que quan acabem de parlar amb ells, ens sentim amb baixa energia, apagats….. com si ens xuclessin l’energia…. Són els VAMPIRS EMOCIONALS.
Encara que aquest nom soni una miqueta a pel·lícula de por, a aquell personatge de ficció amb les dents llargues que xucla la sang dels demés per sobreviure, a la nostra vida ens hem creuat i creuarem més d’una vegada amb persones que ens esgoten emocionalment, que, de forma inconscient, s’ “alimenten” de la nostres forces, de la nostra energia.
La majoria de vegades aquests vampirs emocionals, ni se n’adonen, ho fan de forma inconscient i no intencionada.
Quan una persona t’exposa un problema emocional negatiu i ho fa d’una forma amb molta força i expressivitat, allibera emocions que són molt potents i que poden arribar a afectar a l’ interlocutor per cometre aquest error: intentar entendre a la persona a través de vivenciar de forma activa el que sent, o sigui, el que equivaldria de forma totalment literal “posar-se al seu lloc”. GRAN ERROR.
Quan tu, per entendre a una persona intentes sentir el que sent, i això és negatiu, et col·loques sense voler en el seu mateix sentiment, en la seva mateixa emoció, i això sí, l’entendràs perfectament, però no el podràs ajudar, ja que el teu estat serà el mateix que el de l’altre, i ara sereu dos amb el mateix problema. I pel camí hauràs perdut les forces que et permetrien donar un cop de mà.Llavors a vegades ens trobem amb aquelles persones que amb igual estat emocional negatiu et produeixen un canvi. Ells acaben amb força, contents, i vitalitzats; i tu acabes “fet un nyap”, sense forces, ni energia, ni humor. No saps que ha passat, però només notes que ja no tens forces, un esgotament s’apodera de tu mentre observes que l’altre persona que feia una estona estava tant malament, s’acomiada de tu amb un gran somriure i una vitalitat que no correspon al que manifestava en un primer moment.
Que podem fer en aquests casos?
Tant en aquests casos com en els altres ja comentats de”intentar sentir el que sent l’altre per poder-lo ajudar”. Hem de considerar diferents aspectes:
– No ajudarem a ningú que es senti malament si nosaltres ens posem a la situació de sentir-nos malament per entendre com es sent. Serem dos amb el mateix problema.
– Si proporcionem la nostra energia emocional per alimentar l’energia d’un altre, només farem un canvi d’emocions (carreguem l’altre i ara el descarregat serem nosaltres).
Quan volem ajudar a algú emocionalment parlant, ens hem de mantenir neutres i objectius. Només pots donar la solució a un problema si et mantens fora d’ell. Una cosa és entendre com es sent i l’altre, molt diferent, és pretendre sentir el que sent. La segona opció no és gens funcional, ja que si la persona està enfonsada anímicament, ho estarà tu també.
Si vols entendre que es sent quan et fas una ferida, no fa falta que te la facis tu també, ni que curis la ferida d’un altre a canvi d’una ferida provocada en tu mateix. Hi ha moltes formes de curar, d’ajudar, on surten guanyant les dues persones.
Sílvia Torroella Claver
