Taller sobre tènciques a aplicar per tenir Somnis Lúcids.
Dilluns 11 de juliol de 19h-21h
Preu: 30 euros
Aquest tipus de somnis són aquells que aprofitant l’estat de semi-consciència, et permeten ser el guía del què sommies. Pots controlar què vols que passi durant el somni, o pots fer-ho servir com a ressolució de conflictes inconscients. Coneixeràs una sèrie de tècniques, fàcils de portar a terme, per aprofitar la saviesa de l’inconscient que es manifesta quan la ment conscient «baixa la guàrdia».
El son sempre ha estat el gran «reparador», del nostre cos físic i de la nostra ment psíquica. Es aquest estat quan el nostre inconscient obre la «caixa de Pandora». Entre el que és el son profund i la conciència total, hi ha un estat de semi-consciència que és fàcilment induïble, en aquest estat conviuen les dues formes, el raonament per guiar i l’inconscient que té les respostes.
Un somni lúcid, és aquell on la persona controla i recorda dins el somni els esdeveniments. El pots utilitzar per gaudir d’experiències insòlites (com el que sent quan es vola com un ocell), o el pots utilitzar per resoldre conflictes interns de forma «gens» traumàtica, ja que fa servir simbolismes i ambients on no hi ha càrrega emocional.
Més informació: Viure Bé Girona (972412016 / 638621583)
Observant l’actitud de les persones sempre m’ha sobtat veure que en qüestió de fer les cosses, sobretot, hi ha dues espècies ben diferents i complementàries a l’hora, els “canya” i els “peix”.
Qui és canya?
– “s’hauria de fer…” (sempre en condicionals).
– hi ha aquesta feina pendent….
– m’agradaria que em fessin, donessin,…..
– algú s’ha d’encarregar de …. (de forma impersonal i no dirigida a ningú)
La persona “canya”, llença a l’aire el què vol aconseguir, sense dirigir-ho a cap persona en concret, i sense demanar res. La persona “canya” mai demana de forma directa el què vol. La persona “canya” fa servir la psicologia emocional de l’altre persona per enviar la demanda, sense que aquesta sigui explícita, a través de mecanismes “no verbals” que arriben dins la persona “peix” i la fa actuar.
Qui és peix?
Peix, és la persona que, literalment, “pica” a la demanda, que no va dirigida a ell, però que, no sap perquè, de cop i volta es troba dient: ja ho faig jo!
– peix és el voluntari de totes les tasques no manades directament a ell.
– es la persona que es sobresatura de feina, i llavors li fa ràbia, fer coses que potser ni li corresponen, ni vol fer.
– es aquell que ajuda, passant per sobre de les seves possibilitats, perquè alguna cosa dins seu l’”obliga a fer-ho”.
Però com actua la “canya” quan se li recrimina, un excés de feina, un excés d’obligacions, un excés de tot…….. respon: jo no t’ho he demanat, és més, tu t’has ofert a fer-ho.
I, com es queda el “peix”: emprenyat “com una mona”, no sent que s’agraeixi el seu esforç, ni la seva dedicació,… i es queda amb un gran malestar intern. Però reflexiona i pensa, és veritat, jo m’ofereixo a fer coses que em desborden, però ningú m’ho ha demanat de forma clara i explícita, per tant si faig més del puc o del que cal fer…. és culpa meva!
Llavors passa de ser “peix” a ser “peix” que es sent malament amb sí mateix, i a sobre no pot culpar a ningú del seu sobreesforç, ja que ningú li ha demanat que ho faci.
El que sigui “canya” no es sentirà reconegut en aquesta història, ja que obté benefici sense demanar res, o sigui que tampoc ha de “tornar res”, ni les gràcies.
Però el que sigui “peix” sabrà del que parlo, perquè haurà sentit moltes vegades aquest estat de insatisfacció, desagraïment i impotència cap a sí mateix, per fer coses que no vol fer, però tot i així les fa.
A la vida, abans d’actuar, millor observar. Si algú llança una petició a “l’aire”, fa servir condicionals no dirigits, com el “s’hauria de fer…”; parat uns segons, espera i reconeix la “canya” que tens davant. De tu depèn si piques o no!
Davant d’una demanda no específica, no reaccionis sense pensar que a lo millor la feina, la conducta, o el que s’esperi de tu, excedeix les teves forces energètiques.
Si algú vol algo de tu, que t’ho demani obertament; podràs triar (fer-ho o no fer-ho), i si ho fas perquè t’ho han demanat, l’altre t’haurà de donar, com a mínim , les gràcies!
Sílvia Torroella Claver
Ja fa uns quants dies que apareix a la premsa i mitjans de comunicació la infecció per una soca de Escherichia Coli, en concret la soca 0104: H4. Aquest bacteri és propi de cèl·lules animals, en concret es troba en proporció elevada en els intestins dels mamífers. La quantitat que es pot trobar per manipulació per part de persones contaminades o per excrements d’animals contaminats, sobre vegetals i hortalisses, no és suficient per produir una intoxicació a gran escala, com la que s’ha donat en el cas d’Alemanya.
Aquest bacteri es pot trobar en vegetals però només sobre la seva superfície, no s’alimenta de cèl·lules vegetals, ni les fan servir com a dipòsits de multiplicació, són simples vehicles, que perden la càrrega pel camí, a través de la neteja o pel simple moviment, quedant unes mostres insignificants a la seva superfície.
Però que passa quan es tracta de cèl·lules animals?.
Aquí el tema és totalment diferent. La E. Coli, en totes les seves variants és un bacteri poc agressiu; el que passa és que com tota evolució, els bacteris com qualsevol altre microorganisme pateix unes modificacions al llarg del temps i apareixen soques més virulentes i més resistents, tant respecte al sistema immunològic de la persona, com respecte als antibiòtics presents.
Aquest bacteri, un dels més estudiats a la Biologia, te predilecció pels intestins ANIMALS. Allà troba el seu caldo de cultiu, el seu “paradís”, per la seva multiplicació.Un altre fet a tenir en compte és que el grau de persones amb simptomatologia (que no afectades, ja que hi ha molta gent amb sistema immunològic normal que elimina la proliferació de E. Coli i per tant són asimptomàtics i no computables), manté una progressió com l’efecte d’un terratrèmol: a l’epicentre (més quantitat de gent) i conforme ens separem de la zona, a mode d’ones concèntriques, disminueix el nombre de gent afectada. En aquest cas, hem de tenir en compte com a “error” estadístic, la “variable” artificial dels desplaçaments amb avió, tren, cotxe, que fan aparèixer cassos en altres països, per part de turistes a la zona afectada.
Llavors, fent servir, la lògica pura, és que si hi ha una quantitat significativa de turistes afectats, és que aquests han estat consumint alguna cosa, que com a bon turista, serà el típic del país (en el cas d’Alemanya, no és típic ni el cogombre, ni la soja).
Què podríem trobar típic del país, que atregui el consum d’un turista i d’un alemany a l’hora?… potser el frankfurt o qualsevol de les seves variants (més grossos i més petits).
I de què està fet el frankfurt?…. de carn de porcí (mamífer) i, en llocs de fabricació típica i casolana, d’intestins d’ovella.
O sigui que ara ja tenim cels animals i a sobre ja tenim el lloc que habita per naturalesa (els intestins d’un animal).
Però què passaria si el focus d’infestació fos un frankfurt?
Tenint en compte que és un dels productes més consumits en tot el Mon, que les multinacionals que els exporten mouen una gran quantitat de diners; i que, al igual que ha passat amb el cogombre, falta que salti una “xispa de desconfiança” sobre un producte, per que aquest es deixi de consumir….
Si aquest fos el cas, el producte afectat seria una partida petita, però ja sabem que la gent de seguida “s’emparanoïa” amb el producte en general (ja hem vist el cas cogombre) i baixa en picat el seu consum, encara que no estigui afectat.Ara tocarà posar la “cortina de fum” pertinent, ja que els cassos, evidentment aniran menguant.
Però jo llanço la pregunta a l’aire:
SEGUR QUE NO SABEN QUE HA PROVOCAT AQUESTA INFESTACIÓ?
Si volen fer un estudi de camp per localitzar el brot és fàcil:
– Es fan unes corbes (per recompte d’afectats) per veure quin és el punt d’origen.
– Es recullen dades de les persones afectades (simptomàtiques, les asimptomàtiques no les coneixerem a priori), i se’ls fa la simple pregunta de “què han menjat, i on?”.
– En la zona que considerem 0, es demana la cooperació ciutadana (que sempre hi és en aquests cassos), per fer una analítica de femtes a la població que vulgui cooperar i així acabar de definir, recollint dades del què han menjat, i per nombre de bacteris computats, d’on procedeix el brot.
Potser que deixin de buscar la E. Coli a per tot, que la trobaran, i es dediquin a buscar-la on escaigui.
Sílvia Torroella Claver
TALLER INTEL.LIGENCIA EMOCIONAL: GESTIO DE LA RABIA
Per Sílvia Torroella Claver
18 DE JUNY DE 17h-21h
Seguint el que ens marca “El Secreto”, la “Llei de l’Atracció”, i tot el que fa referència a mantenir un estat positiu per aconseguir els objectius, moltes vegades ens queda un buit per gestionar: la ràbia.
Que fem amb ella quan la sentim?
L’hem de ignorar o amagar dins el mes profund del nostre ser? Hem de témer la seva aparició perquè ens farà pitjor persones, o persones més negatives?…
La ràbia és una emoció, que com a essers vius que som, forma part de la nostre naturalesa. Si la neguem i no li donem expressió, aquesta acabarà amb nosaltres tant física com psicològicament.La ràbia, com a tal no és negativa, el que és negatiu és la forma d’expressar-la, això seria com dir que un ganivet és negatiu. Un ganivet és un objecte neutre en sí mateix, serà negativa l’acció que provoqui, com en el cas d’agressió, però serà positiva en el cas de pelar una fruita i serà neutre si està guardat dins un calaix.
Què tracta aquest Taller:
– Entendre què es la ràbia i com s’expressa de dins (sistema límbic), cap a forma (una conducta).
– Com afecta la ràbia mal gestionada dins el nostre cos (canvis biològics i hormonals), que mantinguts en el temps acaben afectant òrgans i provocant símptomes físics observables. Tant la ràbia expressada, com la repressió d’aquesta l’efecte sobre el cos és el mateix.
– Aprendrem a dirigir la ràbia com a una potent energia, que en comptes de destruir sigui una força de construcció i una empenta cap als objectius que ens proposem.
Objectius a assolir en aquest Taller:
– Acceptar la ràbia com a part de la nostra naturalesa i utilitzar-la com a força activadora.
– Reconèixer els símptomes somàtics del nostre cos que ens informen del nostre “estat de ràbia”, sobretot en els cassos en que aquesta s’ha après a reprimir.
– Fer servir estris que tenim a l’abast per canalitzar aquest excés d’energia quan aquesta es troba “desbocada”.L’estat de positivitat, per naturalesa és el nostre estat ordinari, no l’hem de buscar perquè ja el tenim, el que hem de gestionar és el que ens impedeix sentir-lo.
Per sentir la Llum, és necessari expressar l’Ombra.
PREU: 50 euros
Més Info: Viure Bé Girona. Tf 972412016 / 638621583
TALLER INTRODUCCIO AL
I CHING
PROXIM TALLER
dillus 23 de Maig de 17-21h
Impartit per Mª Rosa Pujol
grups reduïts
PREU: 50 euros
El I Ching parteix d’un tractat de Lleis Universals amb més de 3000 anys d’antiguitat. Es un art adivinatori o oracular que ens ajuda a través de la seva interpretació, a prendre decisicions de canvi, ja que el que decideixis avui et condicionarà el demà.
Amb poques sesions pots aprendre que és l’I Ching, com practicar-lo i com interpretar els resultats.
Aquest curs està impartit per la Mª Rosa Pujol, que practica aquesta técnica desde fa 30 anys. Combina els seus amplis coneixements de I Ching i d’astrologia i imparteix clases on ensenya en què consisteix aquest mètode, combinat amb la pràctica.
El material teòric es facilitarà en el curs.
Per més informació
Viure-Bé Tallers Autoajuda i Psicologia Biològica
C/Eiximenis, 20, 4rt 1ª 17001 Girona 972412016
A qui no li ha passat al llarg de la seva vida que ha intentat transmetre una informació a algú, a un amic, un familiar, a una parella…. I no es sent comprès? Quan s’interpreta el fet: amb això se n’hauria d’adonar…… !!!. I l’altre ni se’n assabenta de res. Quan es produeix aquest fet provoca frustració, ràbia, canvis d’humor.. I entrem en el parany de: si jo me’n adono del que demano, com és possible que els altres no ho vegin?
La posició de cadascun.
Cada persona veu les coses sota diferents punts de vista. Això depèn de l’ambient rebut, tant del tipus familiar, com escolar; de les experiències que cada persona té, i del tipus de personalitat que tenim. Moltes vegades pensem que els altres interpreten les nostres demandes, les nostres mancances, el que esperem facin els demés. Però no és així. Es llavors quan arriben els malentesos, i els “mal-rotllos”. Quan Tú, pensant que s’entén la teva demanda, notes que no hi ha resposta positiva i, a vegades, la resposta és el contrari del que Tú demanes. Es llavors quan apareix la ràbia, la frustració i la sensació de que se’t dona tot el contrari “per què sí”.
No guardis “coses, ni fets” perquè els consideres poc importants
.En moltes situacions, tots hem considerat, davant una situació que ens molesta, que no val la pena reaccionar, ja que “és una tonteria”. Però si això ho fem sovint ens trobem que tenim “masses tonteries” per pair, i llavors arriba el conflicte.Quan una cosa ens fereix, ofèn, molesta, o com li vulguis dir, l’acumulem! La guardem dins nostre i l’emoció negativa que l’acompanya (diga-li ràbia, rancor, odi….) ens queda anclada dins l’inconscient. Ens comportem com aquella persona que omple la seva “motxilla vital” amb pedretes, que si vas sumant es converteixen en un pes considerable.
Què passa quan la motxilla pesa massa?
Quan portem massa temps acumulant cosses, fets, frases, etc, no treballades en el seu moment, ens trobem amb un feixuc pes a sobre, que es converteix en odi, ràbia, frustració…. Que hem de descarregar sobre algú.Es en aquest moment quan, a partir d’un fet sense importància, es desencadena una discussió, on surt “de tot”. On es parlen de coses que les altres persones (perquè no li han donat importància o no s’ha assabentat) ni recorden, i fins i tot poden negar. I és llavors quan la persona, dolguda o que s’ha sentit atacada, encara s’esperona més, ja que el sentiment que té és el de: “m’han atacat, i a sobre li treuen importància”
Encara que l’espècie humana tingui un llenguatge vehicular amb el qual es pot comunica. Per coses més internes, emocionals, o “com li vulguis dir”, val la pena comunicar clarament el què volem, no deixar-ho a interpretacions. Si algo et molesta, diga-ho en el seu moment. Si esperes algo, demana-ho en el seu moment. No esperis que “res surti dels altres”. La lògica de cada persona és única i costa molt trobar una persona que amb iguals vivències i igual personalitat interpreti la teva lògica al 100%. A vegades més val aclarir massa que quedar-se curt, sobretot si la persona involucrada té importància per tú.
Sílvia Torroella Claver
Moltes vegades dins la consulta és frëqüent la pregunta:
I tú quina corrent segueixes?…
Sempre contesto el mateix, jo soc eclèctica. I llavors em solen mirar amb una cara estranya. La paraula en sí sola, sona rara! O en altres cassos es confon per escèptica!… Pero no és el cas.
La paraula eclèctica fa referència a la persona que no segueix una corrent concreta establerta (psicoanalítica, conductiva, cognoscitiva, etc) sinò que agafa de cada corrent el que considera que és útil per cada persona en concret, o sigui, de forma més col.loquial, "que no es casa amb cap corrent".
La meva base prèvia, com sempre dic, és de ciències. Vaig estudiar la que serà sempre la meva passió, la Biologia, i dins ella, la Genètica. Posteriorment vaig considerar que es podia aplicar dins la Psicologia Clínica, ja que la personalitat de cadascú també està molt correlacionada amb la seva composició, tant molecular (genètica) com citològica (cel.lular), com funcional (a nivell d’òrgans), tots aquests nivells interactuant amb la seves actituts, les seves vivències i les experiències i records procesats.
Dins d’aquest camp també entren les teràpies alternatives, teràpies anomenades no convencionals, per diferenciar de la medecina alopàtica (la "tipica medecina"). Estic completament d’acord que si tinc una infecció bacteriològica, evidentment, aprofitant la medecina, em prendrè un antibiòtic per fer-li front, però també tinc clar que si tinc un problema emocional, no em prendria mai ninguna substància química que m’emmascarés una simptomatologia que m’està donant informació sobre el meu estat anínic.
Una cosa no exclou l’altre! Hem de complementar!
Quan una persona pateix d’ansietat és millor que sol.lucioni el problema d’arrel. Una pastilleta, fa desparèixer els símptomes, però els estímuls, pensaments o fets que l’originen segueixen allà mateix, sense ser tractats, sense fer-los desaparèixer.
Qualsevol tractament que funcioni, és un bon tractament! Dóna igual que la persona es curi només perquè es pensi que alló funciona. El poder que té la nostra ment sobre el sistema immunològic és molt més potent que qualsevol substància. Biològicament tenim un sistema de regulació gairebé perfecte, sempre que no interferim. Una emoció pot supossar una malaltia, ja que s’està enviant un missatge al cos, que algo no funciona. El nostre sistema límbic regula el nostre sistema immunològic i ens provoca malalties auto-immunes que no hi haurien de ser. Els nostre DNA es basa per activació i desactivació de gens, tinguem la càrrega genètica que tinguem.
Si controlem el nostre camp emocional, controlem molt el nostre cos i la nostra vida!
Sílvia Torroella Claver
Tots ens hem sentit perduts moltes vegades quan ens plantegem què hem de fer a la vida, quin és el nostre paper aquí?. Tenim la tendència a buscar la resposta “fora” de nosaltres, a buscar-la a l’entorn, a la feina, … al que ens envolta en general.Però sempre deixem el què és més important, el lloc on acabaríem trobant la resposta, i a més, d’una forma simple i senzilla: Dins nostre.Socialment, hem après que les respostes sempre estan fora, que nosaltres no formem part del canvi al que aspirem, i que tant l’èxit com el fracàs, cau fora de les nostres mans. Actualment, “a la vista està”, tot està canviant. Ens trobem en un remolí de fluctuacions diverses a nivell vital. El que abans semblava subtil ara es torna evident a la nostra percepció. La societat canvia, el sistema econòmic canvia, la política canvia….. i si tot es regeix per un canvi és perquè aquest és el què toca.El sistema jeràrquic d’antany, on sempre hi havia nivells superiors i inferiors, ha quedat obsolet; ara toca la definició personal, el que fa cada persona per sí mateix. Es temps de tirar cap els propis ideals, però sense lluita ni patiment, sinó seguint el camí que ens anem marcant, simplement perquè ens fa sentir bé, perquè ens realitza com a persones.Es qüestió de dedicar-nos a viure la “nostra vida”, la vida que sentim, no la vida que ens ve dictada des de fora. Hem de fer-nos partícips de la nostra existència, que inclou els nostres èxits i també els nostres errors.Quan flueixes de forma coherent a la teva essència, tot va bé. Quan no ho fas, tot són obstacles. La simplesa de la vida tenim com a tendència interpretar-la com a irreal i reeduquem el nostre coneixement i la nostra forma de pensar, a concebre un mon complicat i embolicat.La vida és més simple, la simplicitat és la resposta a moltes de les nostres preguntes existencials. La resposta la trobarem dins nostre, no fora. Si vols que les coses et vagin bé, has d’anar bé amb tu mateix. Deixa de pensar amb el què diran, o amb el que opinen els altres. La intuïció és la nostra força directiva més potent; i no la fem servir.La vida és un experimentació de situacions, un aprenentatge vital, una lliçó que et fa créixer. La vida no ha de ser un patiment, ni una resignació, ni un dubtar del que es sent que s’ha de fer.Viu la vida, arrisca’t en el que sentis que et serveix per créixer, el resultat sempre serà un “ok, ho he fet!!!”. Això és l’únic que importa, el resultat és el de menys. Sílvia Torroella Claver
Per moltes dones conforme se’ls hi acosta la menstruació comencen a patir una vertadera tortura, comencen a aparèixer símptomes desagradables d’ansietat, depressió i irritabilitat. La dona pot donar la sensació de tal canvi de caràcter que s’aproxima, a la vista dels demés un tipus Dr. Jekyll i Mr. Hyde. De cop i volta entren ganes de plorar, de menjar pasta, formatge, dolços i xocolata, el mon sembla apagar-se, apareix el mal de cap, cansament, mal humor … i, on trobem l’explicació?… al calendari.
Aquests problemes psicològics poden arribar a tal punt, que afectin significativament a les relacions interpersonals i al rendiment laboral d’algunes dones.
S’han arribat a descriure fins a “150 símptomes” que s’engloben en:
– Alteracions afectives
– Alteracions en el comportament
– Símptomes somàtics: per retenció de fluids o bé de caràcter general.
Aquesta sèrie de símptomes apareixen uns 7-10 dies abans de la menstruació i s’aguditzen uns dos dies abans, anant decreixent l’últim dia premenstrual o el primer de la menstruació.
La incidència en la població, tenint en compte els diferents graus d’intensitat de la simptomatologia és força alta:
– S’estima que fins un 80% de les dones en edat reproductiva experimenta durant el període premenstrual canvis emocionals i físics en diferent intensitat.
– Del 20 al 40% d’aquestes dones experimenta alguna dificultat com a resultat d’aquests canvis.
– Entre un 2,5 i el 5% això els hi suposa un problema a la feina, la vida quotidiana i les seves relacions.
Actualment es coneixen les causes d’aquesta “transformació”. Es produiria per l’acció dels canvis bruscos en els nivells hormonals, que a més d’actuar sobre els òrgans reproductius, també actuen sobre les cèl·lules del sist. Nerviós central i altres teixits.
A més cal assenyalar la importància en aquest procés dels neurotransmissors (prolactina i prostaglandines) i l’acció que també hi fa l’estrès, les deficiències a la dieta (manca de vitamina d’el grup B, magnesi, calci i vit. E), l’estil de vida (activitat física, descans i tipus de son) i l’entorn ambiental.
En relació al síndrome premenstrual cal senyalar en concret la importància de la vit B6.
Tot i que la mancança d’aquesta vit en la nostra dieta és rara, quan es troba en baixa concentració provoca nerviosisme, irritabilitat, depressió, debilitat i desordres a la pell, disfuncions nervioses i vertigen.
Com actua la B6: redueix la capacitat del fetge per produir estrògens i provoca una baixada dels nivells de serotonina, que regula l’estat anímic, i de melatonina, que regula l’horari del son.
Aliments on la podem trobar: llevadura de cervesa, salmó, nous, fetge, arròs integral, llenties, avellanes, conill, carn magre de porc, pollastre, bacallà, formatge, ous, alvocats, patates.
Quina seria la dosi correcta: els estudis portats a terme que avaluen la utilitat del tractament en vit B6 en el síndrome premenstrual, indiquen que 100 mg, i probablement 50 mg, per dia serien beneficiosos (tenir en compte no superar els 200 mg/dia ja que podria provocar toxicitat).
Actualment ja es coneixen alguns mecanismes i el perquè d’aquest canvi tant emocional, com psicològic, com físic, que pateixen algunes dones abans de la menstruació, per tant cal abandonar la falsa creença que s’ha de suportar pel fet de ser dona, d’una manera estoica, ja que sí té remei.
Sílvia Torroella Claver
El proper divendres 13 de Maig podeu venir a demanar assessorament psicològic gratuït al nostre centre.
Consultes privades de 30 minuts de duració amb la Sílvia Torroella. Voleu saber on radica el vostre problema?
…
Tenim més de 10 anys d’experiència en el camp de la Psicologia Clínica. Centenars i centenars de persones han canviat la seva vida gràcies a la Sílvia. Us oferim la possibilitat de tractar allò que us angoixa.
Podreu preguntar i obtenir respostes sobre qualsevol cosa que us preocupi. Ansietat? Fòbies? Estrès? Por a la mort, potser?.
Coneixereu el què fem i com treballem. La Psicologia que aqui es fa no és en cap cas de parlar i parlar, és de treballar molt. No existeix la màgia per solventar un problema psicològic, però si que existeixen sol.lucions efectives si teniu ganes de treballar-vos.
Necessiteu una reconnexió psicològica? Sentiu que heu perdut el rumb de la vostra vida? Us sentiu en ocasions que voleu fugir? Potser necessiteu reconduïr-vos… connectar els diferents plànols de la vostra existència.
Per sol.licitar hora heu de trucar als tfs 972 41 20 16 / 638 621 583 i preguntar per Inma .
El dijous dia 12 es trucarà a tota la gent que hi hagi apuntada per tal de confirmar l’assistència. En el cas de que algú no pugui venir, es donarà la cita a qui s’hagi quedat fora.
Comenceu a demanar la vostra consulta ara, ja que el divendres és a tocar i com abans demaneu la vostra cita, més possibilitats tindreu de no quedar fora.
Rebeu una cordial abraçada!!!
Inma Noguera
