Per moltes dones conforme se’ls hi acosta la menstruació comencen a patir una vertadera tortura, comencen a aparèixer símptomes desagradables d’ansietat, depressió i irritabilitat. La dona pot donar la sensació de tal canvi de caràcter que s’aproxima, a la vista dels demés un tipus Dr. Jekyll i Mr. Hyde. De cop i volta entren ganes de plorar, de menjar pasta, formatge, dolços i xocolata, el mon sembla apagar-se, apareix el mal de cap, cansament, mal humor … i, on trobem l’explicació?… al calendari.
Aquests problemes psicològics poden arribar a tal punt, que afectin significativament a les relacions interpersonals i al rendiment laboral d’algunes dones.
S’han arribat a descriure fins a “150 símptomes” que s’engloben en:
– Alteracions afectives
– Alteracions en el comportament
– Símptomes somàtics: per retenció de fluids o bé de caràcter general.
Aquesta sèrie de símptomes apareixen uns 7-10 dies abans de la menstruació i s’aguditzen uns dos dies abans, anant decreixent l’últim dia premenstrual o el primer de la menstruació.
La incidència en la població, tenint en compte els diferents graus d’intensitat de la simptomatologia és força alta:
– S’estima que fins un 80% de les dones en edat reproductiva experimenta durant el període premenstrual canvis emocionals i físics en diferent intensitat.
– Del 20 al 40% d’aquestes dones experimenta alguna dificultat com a resultat d’aquests canvis.
– Entre un 2,5 i el 5% això els hi suposa un problema a la feina, la vida quotidiana i les seves relacions.
Actualment es coneixen les causes d’aquesta “transformació”. Es produiria per l’acció dels canvis bruscos en els nivells hormonals, que a més d’actuar sobre els òrgans reproductius, també actuen sobre les cèl·lules del sist. Nerviós central i altres teixits.
A més cal assenyalar la importància en aquest procés dels neurotransmissors (prolactina i prostaglandines) i l’acció que també hi fa l’estrès, les deficiències a la dieta (manca de vitamina d’el grup B, magnesi, calci i vit. E), l’estil de vida (activitat física, descans i tipus de son) i l’entorn ambiental.
En relació al síndrome premenstrual cal senyalar en concret la importància de la vit B6.
Tot i que la mancança d’aquesta vit en la nostra dieta és rara, quan es troba en baixa concentració provoca nerviosisme, irritabilitat, depressió, debilitat i desordres a la pell, disfuncions nervioses i vertigen.
Com actua la B6: redueix la capacitat del fetge per produir estrògens i provoca una baixada dels nivells de serotonina, que regula l’estat anímic, i de melatonina, que regula l’horari del son.
Aliments on la podem trobar: llevadura de cervesa, salmó, nous, fetge, arròs integral, llenties, avellanes, conill, carn magre de porc, pollastre, bacallà, formatge, ous, alvocats, patates.
Quina seria la dosi correcta: els estudis portats a terme que avaluen la utilitat del tractament en vit B6 en el síndrome premenstrual, indiquen que 100 mg, i probablement 50 mg, per dia serien beneficiosos (tenir en compte no superar els 200 mg/dia ja que podria provocar toxicitat).
Actualment ja es coneixen alguns mecanismes i el perquè d’aquest canvi tant emocional, com psicològic, com físic, que pateixen algunes dones abans de la menstruació, per tant cal abandonar la falsa creença que s’ha de suportar pel fet de ser dona, d’una manera estoica, ja que sí té remei.
Sílvia Torroella Claver
