Tots ens hem sentit perduts moltes vegades quan ens plantegem què hem de fer a la vida, quin és el nostre paper aquí?. Tenim la tendència a buscar la resposta “fora” de nosaltres, a buscar-la a l’entorn, a la feina, … al que ens envolta en general.Però sempre deixem el què és més important, el lloc on acabaríem trobant la resposta, i a més, d’una forma simple i senzilla: Dins nostre.Socialment, hem après que les respostes sempre estan fora, que nosaltres no formem part del canvi al que aspirem, i que tant l’èxit com el fracàs, cau fora de les nostres mans. Actualment, “a la vista està”, tot està canviant. Ens trobem en un remolí de fluctuacions diverses a nivell vital. El que abans semblava subtil ara es torna evident a la nostra percepció. La societat canvia, el sistema econòmic canvia, la política canvia….. i si tot es regeix per un canvi és perquè aquest és el què toca.El sistema jeràrquic d’antany, on sempre hi havia nivells superiors i inferiors, ha quedat obsolet; ara toca la definició personal, el que fa cada persona per sí mateix. Es temps de tirar cap els propis ideals, però sense lluita ni patiment, sinó seguint el camí que ens anem marcant, simplement perquè ens fa sentir bé, perquè ens realitza com a persones.Es qüestió de dedicar-nos a viure la “nostra vida”, la vida que sentim, no la vida que ens ve dictada des de fora. Hem de fer-nos partícips de la nostra existència, que inclou els nostres èxits i també els nostres errors.Quan flueixes de forma coherent a la teva essència, tot va bé. Quan no ho fas, tot són obstacles. La simplesa de la vida tenim com a tendència interpretar-la com a irreal i reeduquem el nostre coneixement i la nostra forma de pensar, a concebre un mon complicat i embolicat.La vida és més simple, la simplicitat és la resposta a moltes de les nostres preguntes existencials. La resposta la trobarem dins nostre, no fora. Si vols que les coses et vagin bé, has d’anar bé amb tu mateix. Deixa de pensar amb el què diran, o amb el que opinen els altres. La intuïció és la nostra força directiva més potent; i no la fem servir.La vida és un experimentació de situacions, un aprenentatge vital, una lliçó que et fa créixer. La vida no ha de ser un patiment, ni una resignació, ni un dubtar del que es sent que s’ha de fer.Viu la vida, arrisca’t en el que sentis que et serveix per créixer, el resultat sempre serà un “ok, ho he fet!!!”. Això és l’únic que importa, el resultat és el de menys. Sílvia Torroella Claver
