Ja fa uns quants dies que apareix a la premsa i mitjans de comunicació la infecció per una soca de Escherichia Coli, en concret la soca 0104: H4. Aquest bacteri és propi de cèl·lules animals, en concret es troba en proporció elevada en els intestins dels mamífers. La quantitat que es pot trobar per manipulació per part de persones contaminades o per excrements d’animals contaminats, sobre vegetals i hortalisses, no és suficient per produir una intoxicació a gran escala, com la que s’ha donat en el cas d’Alemanya.
Aquest bacteri es pot trobar en vegetals però només sobre la seva superfície, no s’alimenta de cèl·lules vegetals, ni les fan servir com a dipòsits de multiplicació, són simples vehicles, que perden la càrrega pel camí, a través de la neteja o pel simple moviment, quedant unes mostres insignificants a la seva superfície.
Però que passa quan es tracta de cèl·lules animals?.
Aquí el tema és totalment diferent. La E. Coli, en totes les seves variants és un bacteri poc agressiu; el que passa és que com tota evolució, els bacteris com qualsevol altre microorganisme pateix unes modificacions al llarg del temps i apareixen soques més virulentes i més resistents, tant respecte al sistema immunològic de la persona, com respecte als antibiòtics presents.
Aquest bacteri, un dels més estudiats a la Biologia, te predilecció pels intestins ANIMALS. Allà troba el seu caldo de cultiu, el seu “paradís”, per la seva multiplicació.Un altre fet a tenir en compte és que el grau de persones amb simptomatologia (que no afectades, ja que hi ha molta gent amb sistema immunològic normal que elimina la proliferació de E. Coli i per tant són asimptomàtics i no computables), manté una progressió com l’efecte d’un terratrèmol: a l’epicentre (més quantitat de gent) i conforme ens separem de la zona, a mode d’ones concèntriques, disminueix el nombre de gent afectada. En aquest cas, hem de tenir en compte com a “error” estadístic, la “variable” artificial dels desplaçaments amb avió, tren, cotxe, que fan aparèixer cassos en altres països, per part de turistes a la zona afectada.
Llavors, fent servir, la lògica pura, és que si hi ha una quantitat significativa de turistes afectats, és que aquests han estat consumint alguna cosa, que com a bon turista, serà el típic del país (en el cas d’Alemanya, no és típic ni el cogombre, ni la soja).
Què podríem trobar típic del país, que atregui el consum d’un turista i d’un alemany a l’hora?… potser el frankfurt o qualsevol de les seves variants (més grossos i més petits).
I de què està fet el frankfurt?…. de carn de porcí (mamífer) i, en llocs de fabricació típica i casolana, d’intestins d’ovella.
O sigui que ara ja tenim cels animals i a sobre ja tenim el lloc que habita per naturalesa (els intestins d’un animal).
Però què passaria si el focus d’infestació fos un frankfurt?
Tenint en compte que és un dels productes més consumits en tot el Mon, que les multinacionals que els exporten mouen una gran quantitat de diners; i que, al igual que ha passat amb el cogombre, falta que salti una “xispa de desconfiança” sobre un producte, per que aquest es deixi de consumir….
Si aquest fos el cas, el producte afectat seria una partida petita, però ja sabem que la gent de seguida “s’emparanoïa” amb el producte en general (ja hem vist el cas cogombre) i baixa en picat el seu consum, encara que no estigui afectat.Ara tocarà posar la “cortina de fum” pertinent, ja que els cassos, evidentment aniran menguant.
Però jo llanço la pregunta a l’aire:
SEGUR QUE NO SABEN QUE HA PROVOCAT AQUESTA INFESTACIÓ?
Si volen fer un estudi de camp per localitzar el brot és fàcil:
– Es fan unes corbes (per recompte d’afectats) per veure quin és el punt d’origen.
– Es recullen dades de les persones afectades (simptomàtiques, les asimptomàtiques no les coneixerem a priori), i se’ls fa la simple pregunta de “què han menjat, i on?”.
– En la zona que considerem 0, es demana la cooperació ciutadana (que sempre hi és en aquests cassos), per fer una analítica de femtes a la població que vulgui cooperar i així acabar de definir, recollint dades del què han menjat, i per nombre de bacteris computats, d’on procedeix el brot.
Potser que deixin de buscar la E. Coli a per tot, que la trobaran, i es dediquin a buscar-la on escaigui.
Sílvia Torroella Claver
