Tal i com va dir Spinoza, filòsof del s. XVIL, la raó és la que ens fa iguals a totes les persones, mentre que els sentiments, l’esfera afectiva, és els que ens diferencia els uns dels altres. Sense els sentiments seriem simples robots, per això per sobre de tot "som el que sentim"

•   Es pot donar una definició del que són els sentiments? No. Encara que tots hem tingut una experiència directa dels sentiments no hi ha una definició en la que tothom estigui d’acord, ja que influirà en aquesta les creences de les persones i la cultura de la seva societat.Les neurociències separen el que són sentiments i el que són emocions per la zona del cervell que és activada:-sentiments: són connexions més o menys estables dins una xarxa neuronal complexa que inclou zones molt evolucionades de l’escorça cerebral.-emocions: són descàrregues brusques en zones evolutivament primitives.Des del punt de vista antropocèntric, els sentiments ens diferenciaria dels animals. JO NO ESTIC GENS D’ACORD. 

•  En la nostra cultura es parla moltes vegades de sentiments negatius i de sentiments positius, es poden diferenciar? L’única manera de poder considerar un sentiment amb un signe de valoració, positiu o negatiu, és en funció dels efectes que produeixen. A  nivell cultural no és així, ja que culturalment estimar és positiu i odiar és negatiu, però que passa si ens trobem amb el següent:-una persona estima profundament a algú impossible, això li impedeix la realització d’un altre amor més factible, per tant en aquest cas el sentiment és negatiu. Al igual que quan es lluita per aconseguir un objecte impossible, es deixen de banda tots els altres objectes que essent possibles li resultarien iguals de placenters.-una persona que odia la injustícia i el mal, per ex. odiar a un dictador, si no existís aquest odi es permetria i no es lluitaria contra les injustícies i contra la gent que les porta a terme, en aquest cas l’odi és un sentiment positiu. La parla col·loquial és la que revela la forma en que una societat valora les emocions i els sentiments:-perquè quan una persona plora se li diu que és sentimental i quan una persona sent odi no se li diu, que no són tots dos sentiments????? Perquè en el nostre context definim com a sentimental la persona que té sentiments positius.   

•  Sentim tots els ésser humans, com a individus de la mateixa espècie, de igual manera o hi ha sentiments exclusius de les diferents cultures? Un ex. hi ha un poble anomenat tangú a Nova Guinea i quan els anglesos van intentar introduir el futbol, es van negar a jugar per una raó molt obvia per ells i potser estranya per nosaltres. Ells consideren que fomentar la competició amb guanyadors i perdedors va en contra de la cohesió social, per tant van canviar les normes i juguen fins que empaten, encara que el partit tingui que durar diferents dies.Tots els estudis fets al respecte coincideixen a assenyalar que només hi ha sis emocions comuns a tota la humanitat:-por, alegria, tristesa, sorpresa, fúria i fàstic 

• Com intervé la química en relació al que sentim? Ho exposaré com un exemple i que tothom tregui les seves conclusions:Moltes persones quan van al dentista, i no precisament per la por que puguin sentir o l’angunia que els faci, noten un canvi emocional, és a dir, un cop el dentista ha acabat, i per tant s’ha acabat el calvari, en comptes de sentir-se millor es senten pitjor, sense motiu. Experimenten ràbia, abatiment, sensació de veure les coses negatives,…. i sense motiu aparent, ja que estan fora de la consulta i tot ha anat bé. Al cap d’una estona aquests efectes desapareixen, però queda l’anècdota.Això és degut a que l’anestèsia que es fa servir al dentista porta adrenalina, per norma general a l’injectar adrenalina a algú es nota una sensació d’activació o acceleració, sense cap significat emocional concret, la persona es sent "com sí" estigués angoixada, eufòrica, accelerada…. però si en el moment d’administrat l’adrenalina la persona ja estava sota la influència d’una determinada emoció, i el fet d’anar al dentista no produeix precisament una emoció molt placentera, quan se li administra l’anestèsia (composta de adrenalina) aquest estat emocional s’intensifica. 

•  La importància dels sentiments en els records Els records que una persona té no li comportarien problemes a llarg termini si no fos pels sentiments que porta associats. Per ex. quan una persona parla d’un mal record que li va passar fa molts anys i que li condiciona comportaments actuals, no és el record en sí el que li pot condicionar sinó les emocions i els sentiments que aquest record porta junt. Per tal de que un record sigui una cosa o un fet passat i no un condicionament futur cal tenir el fet a la memòria però d’una manera objectiva, com una cosa passada sense cap sentiment associat, ja que aquests sentiments associats ens poden arribar a perjudicar en decisions futures.

                          Sílvia Torroella Claver

Tweet