Moltes vegades a la nostra vida apareixen dificultats i sembla que per sortir-nos dels problemes hem de lluitar amb el dia a dia com si anéssim contracorrent en un riu, i en comptes d’avançar tenim la sensació d’anar enrere.
L’altre dia estava observant l’aigua d’una piscina, en el xorro d’aigua vaig veure una formigueta que anava donant voltes dins l’espiral que formava el remolí. Em va sorprendre que la formiga no només, NO lluitava contra la corrent, sinó que romania sobre ella deixant-se portar, sense fer cap mena d’esforç per alliberar-se’n.Evidentment vaig posar suaument la ma dins l’aigua i vaig treure la formiga dipositant-la sobre l’herba. Llavors ella va començar a caminar. S’havia salvat.El mon animal té la tendència que, quan es troben amb una dificultat que no poden solventar, no fan res, ja que per exemple en el cas de la formiga, un moviment o la lluita contracorrent, l’hagués arrossegat al fons de la piscina.
Quan es troben que la lluita, no només és inútil sinó que els desgasta energèticament, es deixen portar….. i esperen a que apareix-hi una oportunitat per llavors fer servir les seves forces.
Què fem les persones en les mateixes situacions???
Tot el contrari.
Quan la vida ens presenta una dificultat que no podem solventar en aquell moment, intentem al revés dels animals, de lluitar i lluitar, sense treure’n cap profit.
Lluitem contra la vida, i això ens desgasta energèticament, i veiem que no es soluciona res, que passen els dies i estem allà mateix, però més cansats, amb poques forces i amb la frustració de que tot l’esforç fet no ha servit per res.
Llavors, al contrari de la formiga, quan apareix una oportunitat per sortir-nos del remolí, ja no tenim forces, ja no tenim confiança, i la podem deixar passar.
Quan a la vida t’apareix-hi una dificultat, un problema, una decisió que vegis que no pots superar, que no pots solucionar; no lluitis, no et preocupis, no gastis forces!!! Fes com la formiga, deixa fluir i espera que apareix-hi l’oportunitat, i quan aquesta et passi per davant que et trobi amb totes les forces intactes, perquè llavors sí serà el moment de lluitar.
Sílvia Torroella Claver
