LA HIPOCONDRIA
Em fa mal el cap, deu ser un derrame. Tinc tos, és càncer de pulmó. El cor em batega depressa, estic a punt d’un atac al cor , però vaig al metge i no em troba res.
Tinc hipocondria???????????????????????????????????????????
Què és l’hipocondria?
Es la preocupació i la por a patir, o tenir la convicció de que es pateix, una enfermetat greu, a partir de la interpretació personal d’un o més signes o símptomes somàtics.
Quins són aquests símptomes?
L’atenció de la persona va dirigida a les mínimes sensacions funcionals o orgàniques: picors, dolors, sensacions interiors, batecs del cor, molèsties a les zones abdominals, canvis a la pell, etc
Quines són les parts del cos més atacades
-en primer lloc estaria el cap i el coll.
-seguit pels òrgans de l’estómag, tórax i esquena, cames i braços.
Quines són les enfermetats que més els obsesiona
-les que causen més alarma social: càncer, sida i infart.
-les centrades en cor i pulmons
-o qualsevol altra de prevalència en una època determinada: brots gripals forts, etc.
Prevalència a la població
Es desconeix la prevalència a la població general.
Sí es coneix dins la pràctica mèdica, i es troba entre un 4 i un 9%
Curs de la patologia
Es pot iniciar a qualsevol edad, però més freqüentment s’inicïa en els primers anys de la vida adulta. El seu curs és generalment crònic, amb períodes de més o menys intensitat, encara que alguns cops és possible que l’individuu es recuperi totalment. Degut a la seva cronicitat hi ha qui pensa que aquest trastorn té característiques de "rasgo" de personalitat.
Cal distingir l’hipocondria de:
-la fòbia a la malaltia o nosofòbia.
-del trastorn factici i la simulació (quan els símptomes somàtics són produïts de forma intencional).
-del trastorn dismòrfic corporal (preocupació per un defecte imaginat de l’aspecte físic), quan no hi ha símptomes psicòtics.
Hi ha algún tret característic de les persones hipocondriaques
-Sí.
-Ansietat (per ex. excés de sudoració i preocupació pels batecs del cor).
-Trets de personalitat conpulsiva.
-Estats d’ànims decaigut.
-Tendències de "doctor shopping" (peregrinacions mèdiques constants)
-Crispació en les relacioons metge-pacient, ja que el metge no localitza res, el pacient s’enfada.
-Deteriorament social i laboral.
-Preocupació per dolors i tos insignificant.
-Necessitat d’explicar al detall i a tothom el seu historial clínic
Explicacions teòriques
-"Estil somàtic amplificador"
L’individuu amplifica les sensacions somàtiques i viscerals.
Aquest estil compren 3 elements:
1-hipervigilancia corporal.
2-tendència a seleccionar i centrar-se en certes sensacions relativament infreqüents i molt febles.
3-propensió a valorar les sensacions somàtiques i viscerals com anòmales, patològiques i indicadores d’enfermetat, en compte de percebre-les com a normals
-Model cognitiu:
1-Experiència previa amb una enfermetat: d’un amic, familiar, a l’infancia.
2-Es formen els supòssits disfuncionals: "els símptomes corporals són senyal de que algo va malament"
3-Incident crític: mort d’algun familiar o amic de malaltia, com càncer.
4-Associació d’aquest incident i el seu fi amb qualsevol manifestació simptomàtica.
5-Ansietat pel la salut, hipocondria.
Sílvia Torroella Claver
Llicenciada en Ciències Biològiques
Llicenciada en Psicologia num. Col. 10905
C/ Eiximenis 20 4t 1ª Girona
