En aquestes dates ens veiem  bombardejats pels mitjans de comunicació i sobretot per les revistes sobre el tema de les dietes.

Com afecta psicològicament l’excés de pes,  encara que sigui mínim, a la persona i com poden condicionar els factors psicològics a l’augment de pes.

 

La primavera és la que marca l’entrada de el calor i juntament amb ella les robes més lleugeres, els dies de platja, i…… les preocupacions per l’excés de pes, moltes vegades acumulat durant l’hivern, quan la gent que pot tenir problemes de sobrepès és "deixa suelta".

Hi ha gent que està  convençuda que amb una dieta i amb una mica d’exercici es perd en "dos dies" el pes que s’ha guanyat i moltes vegades no és així, passa tot el contrari, en comptes de perdre pes, els quilos augmenten.

 

L’estrès i l’augment de pes.

 

El fet de ser una persona nerviosa i de viure un tipus de vida estressant o pel fet d’estressar-se perquè s’està seguint una dieta i no es perd pes, pot comportar l’efecte invers, que la persona s’engreixi.

Quan una persona es troba molt estressada secreta una quantitat molt alta de cortisol, que ja s’ha guanyat el nom d’hormona de l’estrès. El cortisol fa que el cos acumuli l’energia necessària per la resposta a l’estrès, una resposta que prepara a l’organisme, biològicament, per la lluita i per la fugida. En el cas que visquéssim a la selva, ens seria molt útil, però si aquests nivells de cortisol són alts i mantinguts durant un període de temps llarg, a més de comportar problemes en el sistema immunològic, a la fertilitat i als ossos, pot comportar un augment de pes.

El cortisol afecta a l’acumulació de grassa al voltant dels òrgans i quan aquesta hormona té uns nivells alts la persona té moltes ganes de menjar carbohidrats i grasses, com que aquestes no es cremen, ja que la persona estressada no gasta l’energia que gastaria si fugís d’un animal o d’un perill, aquests es van acumulant principalment a l’abdomen.

Quan arriba la primavera, la persona estressada, a sobre de patir l’estrès, al no poder disminuir el pes, poc a poc el que sí disminuirà és la seva autoestima, creant-se una situació cada cop més angoixant, i això farà que secreti més cortisol, que engreixi més, que l’autoestima baixi i es pot arribar-se a deprimir.

S’ha de tenir en compte també que un augment de cortisol afavoreix l’aparició de depressions o la reincidència en persones que hi tinguin predisposició.

 

La psicologia en relació a l’obesitat

 

Els factors psicològics tenen molta importància en el control de la sensació de sacietat, també és important tenir en compte els problemes que es presentin com a conseqüència del canvi de la imatge de sí mateix, de l’ansietat i les variacions en l’estat d’ànim.

Es important modificar la distorsió de l’autoimatge  i la baixa autoestima que pot patir una persona que es "consideri" obesa. Es important fer la matisació que així com hi ha persones que són molt benvolents amb sí mateixes, hi ha altres que són excessivament autocrítiques i, estant més aviat primes, es troben involucrades en una lluita dura i complexa contra l’augment de pes.

 

Factors de risc psicològic que estan implicats en l’obesitat.

 

Hi ha una sèrie de factors de caràcter psicològic que predisposen a les  persones a que tinguin facilitat per guanyar pes, i molts d’aquests factors passen desapercebuts a la persona, i es troben que "no saben perquè guanyen pes". Aquests factors són:

1-  no saber afrontar, o fer-ho malament,  situacions que provoquen frustració o ansietat.

2-  una autoestima negativa o un concepte baix de sí mateix.

3-  ser impulsiu i no ser capaç de deixar per més tard una experiència gratificant

4-  estats d’ànim depressius, d’angoixa o nerviosisme.

5- no disposar d’un mecanisme d’autoregulació que mantingui un equilibri entre la ingesta de calories i el gasto energètic.

6-  sentiments de incapacitat per controlar la pròpia vida.

7-  donar massa importància als missatges que provenen de l’entorn social i dels mitjans de comunicació.

8- confondre ansietat nerviosa amb desig de menjar, és a dir fer servir l’acte de menjar com distractora de l’ansietat.

 

Podem considerar que existeix un perfil propi de la persona que sempre té gana.

 

El mecanisme de la gana està controlat per una glàndula anomenada hipotàlam. Aquesta actua quan el nivell energètic de les cèl·lules disminueix, llavors és quan el cervell emet el seu missatge de "vull menjar", enviant a l’estomac una sensació de buidor. El problema esdevé quan, un cop s’ha solventat aquesta manca energètica de les cèl·lules d’hipotàlam, aquest segueix enviant l’ordre de menjar si rep uns determinats estímuls tant siguin visuals com psicològics.

Hi ha un tipus de persones o grups socials que tenen més tendència a menjar més del compte i per motius que res tenen a veure amb la gana:

• El cas de dones que es passen tot el dia a casa i la forma que tenen d’alliberar les seves tensions i pel baix esforç que els hi costa, ja que tenen prop la disponibilitat de menjar, van "picotejant" durant tot el dia, encara que durant els àpats regulars estiguin seguint una dieta.
• Persones  que mengen correctament durant la jornada laboral però quan arriben a casa, s’estiren al sofà i compensen l’estrès de la feina menjant davant la tele.
• Persones que "mengen per fer desaparèixer les penes", la soledat, l’avorriment, una desil·lusió, …poden portar a una persona a menjar per emplenar el buit que senten.
• Persones que pel seu ritme de feina s’acostumen a menjar d’una manera desordenada.

Alguns errors en relació a l’augment de pes:

 

Les vitamines engreixen i donen ganes de menjar

FALS. Les vitamines no tenen calories, no engreixen ni augmenten la gana. La seva funció a l’organisme és reguladora, és a dir, intervé en les reaccions i processos de l’organisme.

 

La pràctica d’exercici  disminueix el pes

FALS. L’ exercici produeix un augment de la massa muscular i una disminució del greix, això pot donar un augment de pes, però no de greix.

    

      La fibra aprima

La fibra que podem trobar en els aliments integrals, a la fruita i a les verdures no "aprima", el que fa la fibra quan és barrejada amb aigua, s’infla, augmenta de tamany i dóna a la persona una sensació de sacietat que fa que es mengi menys i a més regula el transit intestinal, i és això el que aprima.

 

El cafè engreixa

El cafè no porta calories, el que engreixa és el que hi posem a dins o amb el que l’acompanyem.

 

El sucre negre  engreixa menys que el blanc.

FALS. El que diferència els dos tipus de sucre és que el negre està menys refinat que el blanc, però les calories que contenen són les mateixes aproximadament. L’única diferència es troba en que el negre conté petites quantitats de vitamines i minerals que el blanc no té.

 

L’aigua engreixa

FALS. El que sí es pot produir és una retenció de líquids en els teixits provocant un augment de volum corporal, però no de greix.

 

El pa engreixa

Al igual que altres aliments, engreixa el que l’acompanya o si es menja en excés.

A més porten les mateixes calories el pa integral que el pa normal, l’única diferència és que l’integral porta més fibra.

 

Saltar-se un àpat ajuda a aprimar-se

FALS. A més no és gens convenient saltar-se un àpat ja que en el següent possiblement menjarem de manera compulsiva o "picotejarem" entre hores, i l’únic que aconseguiríem seria engreixar i aprendre a menjar desordenadament.

Pel lloc on vivim hauríem d’aprofitar-nos més de l’avantatge que ens dona la nostra dieta. La dieta mediterrània és, científicament, una de les més sanes i compensades que hi ha. Per tant, més que canviar de dieta, el que hauríem de canviar són els hàbits, costums, conductes i pensaments erronis que ens originen, que tot i portant una correcta dieta, ens podem provocar un augment de pes.

 

Sílvia Torroella Claver

Biòloga i Psicòloga (num col 10905)

 

Tweet