Què és l’adolescència per qui es troba?
Es una de les etapes crítiques de la vida, una etapa de confussió en tots els aspectes, en la conducta emocional, intelectual, sexual i social.Es viu en permanent inestabilitat emocional, com una mena de "montanya rusa" que es viu passant de l’eufòria a la depressió.Es busca una identitat indivudual que fins el moment no havien de demostrar. Comencen els canvis hormonal, acompanyats de canvis psicològics que no s’expliquen i molt menys entenen.Rebutgen la societat tal i com la veuen i els sembla que la poden canviar i fer el món a la seva manera.Però tots aquests canvis, totes aquestes inquietuts les passen amb angoixa i malestar que moltes vegades enmascaren, buscant la força que els hi dóna el seu grup amb el quals es camuflen i es senten acompanyats, en retriment de l’ámbit familiar.,
Què és l’adolescència pels pares i per la societat en general?
Es la bona vida, és portar la contraria a totes les normes establertes i mostrar-se maleducats i grollers quan es troben en grup. Es realitzar conductes perillosses que hi provoca emoció.Es no estudiar perque no volen i només estar pensant en anar de festa i provar-ho tot.Es una etapa confictiva envers els adults, com una pugna de forces a veure qui pot més.
Què és l’adolescència com a etapa normal, encara que crítica?
Es el canvi, la transició de la infantessa, per norma general protegida, sense responsabilitats, sense haver de triar, sense qüestionar-se un futur, ja que els pares o adults ho fan per ells, a una etapa amb canvis bruscos, tant fisiològics, com emocionals i cognitius, que els obliga a deixar estar enrera a "matar" el nen que havien a estat per passar de cop i volta a una etapa adulta que tampoc s’havien qüestionat i que desconeixen totalment. Tot això va a l’hora acompanyat de canvis físics molt aparents i d’unes inquietuts que abans no tenien. Es la mena de metamorfosis que tothom passa, per força, entre els 13 ó 14 i els 17 anys.S’ha de diferenciar entre el que seria l’adolescència fisiològica, com a canvis que pateix la persona a nivell hormonal i que conformen una imatge externa molt diferent a la que tenien, i l’adolencència social, que depen molt de les cultures (és diferent als llocs on hi ha un ritual d’iniciació on el pas d’una edad infantil a una adulta és molt breu, a les altres cultures, com la nostra, on aquesta transició és molt més llarga)
Quins són els problemes que els inquieten?
1.- Problemes emocionals:
Segons investigacions 4 de cada 10 adolescents en algún moment s’han sentit tant tristos que han plorat i han desitjat allunar-se de tots i de tot.Durant l’adolescència 1 de cada 5 pensa que la vida no mereix la pena viure-la.Moltes vegades els seu problemes emocionals no solen ser reconeguts ni per familiars ni per amics.
2.- Problemes sexuals:
Al ser una etapa de canvis, els adolescents solen buscar les respostes en els amics, que comparteixen el fet de sentir-se en la mateixa situació.Aquests canvis en nois molt introvertits porta a la complicació de que, tot i tinguent dubtes, els faci vergonya preguntar, i, per tant, els aniran arrossegant durant anys.
3.- Problemes conductuals:
Els adolescents i els pares solen queixer-se mutuament cadascún de la conducta de l’atre. Per una banda els pares senten que han perdut qualsevol tipus de control o influència sobre els seus fills. Per la seva part els adolescents volen que els seus pares siguin clars, els subministrin una estructura i uns límits, però per contra es prenen malament qualsevol restricció a la seva llibertat i en la seva capacitat per decidir sobre sí mateixos. El noi lluita en busca d’una identitat pròpia i independent.Tot això pot provocar conflictes dins l’àmbit familiar.
4.- Problemes escolars:
Quan ens trobem davant d’un adolescent que no vol anar al col.legi és necessari comprobar la possibilitat de que estigui essent acossat per algun dels seu companys. Una conducta habitual en aquesta etapa és actuar, quan s’està en grup, sota les ordres d’un líder. Aquest per tal de formar la seva identitat incorformista pot agafar molts cops, de manera inconscient, a un altre adolescent com a punt de burla, que és seguida per la resta del grup. Aquest noi que es veu sotmès a aquesta situació pot patir problemes d’angoixa, depressió, baixa autoestima i dificultat per fer amics, que cal no confondre amb una adolencència normal.
5.- Problemes d’alimentació:
Pels adolescents, molt sensibles a les crítiques i al seu aspecte extern, el sobrepès, ja sigui per constitució, ja sigui per excès d’alimentació és una causa freqüent d’infelicitat i aïllament social que combaten amb dietes estrictes, moltes vegades amb el consentiment patern, gens aconsellable en aquestes edats, i que poden acabar comportant problemes més greus com l’anorèxia i la bulimia.En aquesta edad, la conducta per part dels pares s’hauria d’enfocar més en el sentit de que l’adolescent s’accepti a sí mateix, abans que intentar que segueixi un estereotip estètic cultural que moltes vegades no podrà assolir.
6.- Drogues i alcohol:
Per seguir al grup, per seguir al "lider".Per desinhibir-se i poder passar-s’ho més bé, sense vergonya i sense possar en joc la seva imatge.
Sílvia Torroella Claver
