“El cos envelleix però l’ànima acumula amb tota la intensitat els moments viscuts…”
Actualment és totalment erroni pensar que és normal que les persones grans es deprimeixin. Quan algú en aquesta edat es deprimeix, a vegades la seva depressió és considerada erròniament com un aspecte normal de la vellesa. La depressió a la gent gran moltes vegades, ni es diagnostica, ni es tracta, i ocasiona un patiment innecessari per la persona i per la seva família. Quan una persona d’edat va al metge, només pot descriure símptomes físics. Això passa perquè aquesta persona sol ser reàcia a parlar dels seus sentiments. La persona gran pot no voler parlar de la seva manca d’interès en les activitats normalment placenteres, o de la seva pena després de la mort d’algú estimat.A vegades també es donen molts casos en que, degut a la quantitat de medicació que pren aquest col·lectiu, la depressió sigui un efecte secundari precisament d’aquesta medicació, o degut a una causa física subjacent.
- Què és la vellesa?
Per norma general es considera la vellesa com improductiva i passiva. Envellir implica una sèrie de canvis biològics, psicològics i socials. Però s’ha de tenir en compte que això no és equivalent a decréixer , encara que el risc de patir certes malalties s’incrementi amb l’edat. S’ha de considerar aquest període com un creixement continu, emocional, intel·lectual i social, en el qual els dèficits d’habilitats, en resolució de problemes, a la velocitat psicomotora i a la memòria a curt termini, es veuen suplerts per una major sabiduria acumulada, derivada de l’experiència.Així cal parar compte en el fet que un ràpid deteriorament intel·lectual en una persona gran no ha de ser considerat com a quelcom normal, sinó com una senyal d’una possible malaltia, tant física com psicològica, susceptible de tractament.En aquesta etapa de la vida la pèrdua és el tema predominant des d’el punt de vista emocional: pèrdua de la parella i amics, disminució de capacitats físiques, canvis en el prestigi i estatus social i sobretot, pensament en la pèrdua d’un mateix, en la pròpia mort. Totes aquestes pèrdues suposen una reestructuració constant de les seves vides i una nova adaptació al medi. La negació de l’envelliment, la mortalitat i la proximitat de la pròpia mort que la persona jove expressa com: "això no em passarà a mi" es transforma en la persona gran en una afirmació rotunda "això no m’està passant a mi".
- Què és la jubilació?
El treball sol ser un símbol de col·laboració dins la societat en que vivim. La sensació interna és de utilitat, d’aportació per la gran família anomenada societat.
Quan una persona adulta arriba a l’edat de jubilació representa per la pròpia persona dues coses:
– per una banda a assolit la vellesa.
– Per l’altre ja no és útil a la comunitat.
Una i altre cosa van juntes i comporten negativitat ja que el col·lectiu de la gent gran es troba relegada de la societat competitiva en que vivim. A l’anticipar-se l’edat de jubilació ens torbem actualment amb persones de 60 anys que tenen plenament despert el cervell i amb totes les capacitats físiques intactes que han vist reduir la seva activitat al mínim. Com que tota la seva vida s’han dedicat a treballar ara no saben què fer, i es comencen a sentir invaïts per una emoció nova, la Depressió.
La persona ha d’elaborar aquest canvi a la vida i tractar de disfrutar-lo en lloc d’escollir l’opció de deprimir-se i amargar-se.
· Trastorns afectius a la vellesa.
-Característiques de la depressió a la gent gran.
Una dificultat que s’afegeix a l’hora del diagnòstic de depressió en una persona gran és que, freqüentment les persones de més edat no disposen de la preparació suficient per manifestar els seus símptomes i ho fan mitjançant manifestacions somàtiques (dificultats per dormir, manca d’energia, dolors localitzats o inespecífics, etc.) i es produeix d’aquesta manera un solapament amb l’enfermetat física, que també poden estar patint.Els trastorns depressius a la gent gran poden ser fàcilment el resultat d’una enfermetat física, o poden portar en segon terme a una enfermetat física o pot ser que pateixin els dos casos a l’hora.La depressió en aquesta edat pot passar moltes vegades inadvertida ja que es considera les seves manifestacions com una reacció normal del procés d’envelliment.
Entre els aspectes més característics de la depressió en edats més avançades podem considerar:
1- Episodis més llargs i més resistents al tractament farmacològic.
2- La freqüent existència de deliris i al·lucinacions psicòtiques a la depressió major.
3- Risc més alt de suïcidi, especialment en homes, i si viuen sols.
4- Freqüentment agitació psicomotriu, normalment acompanyada amb una intensa ansietat o bé inhibició psicomotriu intensa i atípica.
5- Especial rellevància dels trastorns del son.
6- Freqüents somatitzacions ansioses.
La depressió a la tercera edat és una patologia freqüent, de causa reactiva i de manifestacions molts variades que tenen tendència a emmascarar-la i a dificultar el seu diagnòstic. Els símptomes associats són generalment, trastorns de memòria, inversió del cicle son-vigilia, anorèxia, introversió. Dins de les causes de la depressió en aquesta etapa trobem la viduïtat, allunyament dels fills, mort dels pares, pèrdua de l’autosuficiència total, dificultats econòmiques problemes dels fills o néts, soledat, etc.
Es pot i s’ha de fer molt amb els adults grans que cursen una depressió, ja que existeix una estreta relació entre aquesta i la demència
-Demència i depressió:
La depressió en les persones d’edat avançada pot manifestar-se de forma molt diferent al que s’observa en persones més joves, per ex. hi ha més possibilitats d’emmascarar una depressió.La dificultat per diferenciar la depressió de la demència sòl ser freqüent ja que la depressió pot anar acompanyada de pertorbacions en el funcionament cognitiu. Les pèrdues de concentració i de memòria són símptomes tant de depressió com de demència.
Diferenciant els dos tipus tindríem que:
· Parlem de depressió quan:
-el començament del trastorn és específic,, pot començar de cop i volta.
-el desenvolupament dels símptomes és ràpid.
-queixes freqüents i detallades de pèrdues cognitives. La persona recalca molt la incapacitat i sobrevalora els fracassos.
-mínim esforç, inclús en tasques simples.
-respecte a l’estat afectiu, es donen sovint canvis generals amb una forta sensació de malestar.
-l’atenció i la concentració sòl romandre intacte.
-la pèrdua de memòria es dóna per igual tant per fets recents com llunyans. Són freqüents les llacunes de memòria.
· Parlem de demència quan:
-el començament del trastorn no és tant puntual, sinó que té uns límits més amplis.
-els símptomes es desenvolupen lentament.
-les queixes per la pèrdua de capacitats són poc freqüents, com si "passes" o no l’importés gaire.
-a l’hora d’executar les tasques s’hi esforça.
-respecte a l’estat afectiu mostren una absència de preocupació, amb una estat anímic superficial, donant la sensació com si "estiguessin encantats", badant.
-l’atenció i la concentració al contrari que en el cas de la depressió, aquí sí que és defectuosa.
-la pèrdua de memòria és més severa pels aconteixements recents que pels llunyans. Són freqüents les llacunes de memòria.
La situació es complica quan coexisteixen depressió i demència. A més cal tenir en compte que la depressió es presenta habitualment en un primer estadi de la demència podent ser precursor d’aquesta, és per això important la seva detecció.
· El recolzament social i l’envelliment.
Existeixen diferents nivells de necessitat segons l’edat.
A l’adult jove són els pares la principal forma d’ajuda palpable, mentre les relacions d’amistat cobreixen les necessitats del tipus emocional.
A l’adult és la parella la que dóna el recolzament tant material com emocional, essent els amics i companys de feina les principals fonts de recolzament informacional.
A la vellesa, els fills i la parella són (si es disposa d’aquestes relacions) qui ofereixen la major part del recolzament material, i es dissipen les necessitats de recolzament tant informacional com emocional en diferents i diverses fonts, com poden ser associacions de gent gran, casals, nets, veïns, amics.
El recolzament social juga un paper molt important ja que manté la salut i disminueix la susceptibilitat a l’enfermetat, tant física com psicològica.
Sílvia Torroella Claver
