Per qui té gat o té gos, ja m’entendrà!
S’aixeca el dia, com un altre qualsevol i el gat demana o més que demanar exigeix, sortir fora, que li toqui l’aire, perque això forma part del seu pla vital, ell mana, tu fas i surt a fora a veure si pot caçar la pobre papallona que passa per allí.
S’aixeca el dia, com un altre qualsevol i el gos demana o més que demanar et suplica, vull sortir, però fora d’aquest recinte, d’aquesta casa, o d’aquesta parcel.la, vull veure mon, olorar noves experiències… i tornar a casa haguent deixat la meva empremta olorosa (per dir-li algo) per tot el barri.
Són dues espècies diferents, amb caràcters que no s’assemblen, però tenen una cosa comuna…. TU!
Els dos són agraïts, ni és veritat que els gats no fan petons ni és veritat que si li tires un pal a un gos te’l torna! Però sí que concorda en ambdòs, que quan els necesites hi són.
El més mal-parat en aquesta societat sempre ha estat el gat… que si és esquerp, que si ataca quan no te’l esperes, que si…..
Sota la meva experiència, tinc gat i tinc gos i és tant carinyós un com l’altre, i és tant atent amb tú, tant un com l’altre i et fa la mateixa companyia, tant l’un com l’ altre.
Però ells sempre estaran d’acord amb una cosa, TÚ ETS EL SEU MON, LA SEVA VIDA I EL SEU SUPORT!
Quan a la vida es pasen situacions dures, dificultoses, que semblen difícils de superar, sempre estaran al teu costat. Siguem dignes de la condició humana i quan passem per dificultats tinguem en compte que ells també estan presents. No s’arregla res si els abandones (per disminuïr gastos) ja que la pena que pot sentir un animal abandonat no es valora amb res.
Si ets capaç de lluitar per tú, ets capaç de lluitar per ells!
Si no ets capaç d’estimar els animals que conviuen amb tú, no seràs capaç d’estimar a ningú!
Sílvia Torroella Claver
