El trastorn obsessiu compulsiu es bassa en una sèrie de creences les quals s’han d’eliminar a través de la conducta, aquestes creences obsessives tenen una clara semblança i base en les supersticions.
Les supersticions van lligades a l’historia de l’home en tots els temps. Per explicar els fets que no s’entenien es van pensar que existien forces i esperits ultrahumans, i van apareixen la majoria de supersticions com a mitja per protegir-nos del mal.
Podem veure la superstició com un mecanisme de defensa o com una expressió externa de les tensions i l’ansietat que l’home ha anat suportant al llarg de la seva evolució.
-
Supersticions típiques i d’on deriven:
Les potes de conill porten bona sort: Hi ha varies explicacions històriques: Segons els celtes creien que aquest animal passava tant de temps sota terra perquè mantenia una comunicació secreta amb el mon dels esperits subterranis i per tant tenien molta més informació que els homes. També es veia accentuat pel fet que la majoria d’animals, inclosos l’home, neixen amb els ulls tancats i en canvi els conills neixen amb els ulls ben oberts, el qual li va donar una imatge de saviesa (encara que en veritat és la llebre la que neix amb els ull oberts i no el conill).
Ara la tradició que en diu més d la bona sort estava relacionada amb la fecunditat del conill, que deia que portar una part de conill a sobre donava més fecunditat i en aquells temps això estava relacionada amb més prosperitat.
Tocar fusta: Es va iniciar fa més de 4000 anys per antics pobladors de Nord Amèrica, però el que tocaven era un roure (venerat per la seva grandesa, la seva considerable alçada i els seus poders màgics). Tant els Indis nord-americans com posteriorment els grecs, veneraven el roure ja que en aquest arbre és comú que hi caiguin molts de llamps, així van suposar que era la casa del deu dels cels (segons els indis) i del deu del llamp (segons els grecs).
En Europa, durant l’Edat Mitjana, els erudits cristians asseguraven que la superstició de tocar fusta es va originar al s. I venia del fet que a Crist se’l va crucificar en una creu de fusta, així tocar fusta es senyal d’esperança era equivalent a una pregaria de súplica.
Els gats negres: En la tradició celta es diu que les bruixes consideraven els gats negres com els seus servents, missatgers o secretaris i que a vegades eren persones que havien estat transformades per un conjuro. Durant l’Edat Mitja neix la creença de considerar el gat negre com a senyal de mala sort, per pensar que complien les ordres de les bruixes. Els gats havien estat venerats per cultures com l’egípcia i sempre havien portat una vida tranquil·la fins al s. XIII, en que l’Església va començar a perseguir-los i aniquilar-los, considerant-los com a símbol del diable i cos metafòric de les bruixes. Hi ha una història de la bruixeria del País Basc que explica que la seva protagonista, cansada de que un gat se li begués la llet acabada de munyir totes les nits, va esperar l’animal i va aconseguir ferir-lo en una pota. Al sentir-se ferit l’animal va cridar com un ésser humà. Al dia següent una pobre iaia, considerada com a bruixa, va aparèixer ferida en una cama, fet que va fer augmentar encara més aquesta creença.
Encendre tres cigarretes amb el mateix foc: Diu que porta mala sort al tercer. Aquesta superstició ve del fet, suposadament real, en el qual tres soldats van encendre les seves cigarretes amb el mateix llumí, el qual va permetre a l’enemic identificar la seva posició amb la primera persona, apuntar a la segona i disparar, matant-lo al tercer soldat (el que no queda clar és en quina guerra es va produir).
Trencar un mirall porta 7 anys de mala sort: Es diu que el mirall és el reflexa de l’ànima de la persona, trencar el mirall suposa trencar l’ànima. Per això els vampirs no es reflexen en un mirall perquè no tenen ànima.
En el s.I els romans pensaven que la salut d’una persona canviava cada 7 anys. Donat que els miralls reflexaven l’aparença d’una persona, i per tant la seva salut, un mirall trencat anunciava set anys de mala salut i d’infortunis. Aquesta superstició va augmentar al s.XV a Itàlia, quan els miralls estaven revestits de plata i eren molt cars per tant es feia servir per advertir als servents de les cases que anessin alerta perquè en cas de trencar-los netejant els portaria set anys de mala sort.
El num 13: Els francesos mai donen el num a una casa com a 13. A Itàlia, la loteria nacional no el posa. Les línies aèries internacionals salten el seient amb aquest num. passen del 12 al 14. A EEUU els moderns gratacels passen del pis 12 al 14.
Això es remunta a la mitologia nòrdica en l’era precristiana. En un banquet en el Valhalla van ser convidats dotze deus. Loki, l’esperit de la baralla i del mal, es va colar en el menjar, essent així tretze. En la lluita que es va produir per expulsar Loki, Balder, el favorit dels deus va morir.
També es va adaptar en el cristianisme en la famosa “Ultima cena” i el seu desenllaç.
Vessar sal: La sal ha estat al llarg de la historia el primer condiment en l’alimentació de l’home, per curar les ferides, per purificar l’aigua i per conservar aliments era per tant tractada com un bé molt preuat. Del seu valor esdevé la paraula “salari” (que deriva de salarium, diner de sal) ja que els romans donaven a certs soldats certs estipendis especials per les seves racions de sal.
Passar per sota una escala: Més que per l’escala es pel fet que aquesta i una paret formen un triangle. Aquesta figura ha estat sempre considerada, per ex. pels egipcis com a lloc energètic, que agafa l’energia còsmica, per tant passar-hi per sota voldria dir trencar aquestes energies còsmiques.
L’altre vessant seria la religiosa, el triangle correspon a la trilogia divina. A més en la mort de Crist hi havia una escala recolzada en la creu, així es convertí en símbol de maldat, traïció i mort.
Sílvia Torroella Claver
