La violència pot ser definida com un abús de la força, encara que no tota força sigui, necessàriament violència. L’ésser humà ha fet ús i abús de la força física per sobreviure, llavors, on acaba la legítima defensa, per donar entrada a l’agressió? Quins són els límits?
L’adolescència és l’etapa de la vida compresa entre els 10 i els 19 anys, segons la OMS.
En aquest turbulent període es produeixen molts canvis físics, psicològics i socials normals que condueixen a la seva inserció positiva i productiva dins la societat, i per contra ens trobem amb un grup, encara que molt reduït, que mostren conductes hostils i violentes contra ella. Per contrapartida aquests mateixos joves també es converteixen en blanc de violència per part d’aquesta mateixa societat contra ells.
- Televisió i violència: el seu impacte sobre nens i adolescents
Molts nens passen un promig de 3-4 hores diàries veient la tele. Aquesta pot arribar a ser una influència molt forta en el desenvolupament del seu sistema de valors, en la formació del seu caràcter i en la conducta. Si analitzem la programació televisiva són molts els programes que contenen un alt grau de violència de forma gratuïta i en concret a vegades molts programes que són classificats de “infantils” i que tenen molta acollida pel públic més petit.
Segons estudis fets sobre nens i adolescents sobre l’efecte de la violència televisiva sobre ells s’han trobat dos efectes molt preocupants:
– Tornar-se immunes als efectes que provoca la violència.
– Acceptar gradualment la violència com una forma de solucionar els problemes, siguin del tipus que siguin aquests.
Així una exposició extensa a programes de televisió que continguin violència causa més agressivitat en els nens. L’impacte de la violència a la televisió pot quedar reflectida en la conducta del nen immediatament per imitació o bé es pot manifestar més tard en el seu desenvolupament a l’adolescència o edat adulta, degut a un canvi en el seu sistema de valors o a un aprenentatge de solució de problemes que potser en algun moment han portat a terme de manera exitosa. Una cosa que aprenen amb aquests programes violents és que l’agressivitat condueix a l’èxit social i al reconeixement, a més aquesta agressivitat lluny de ser castigada és reconeguda com a bona pels demés.
- Què passa quan l’agressivitat de l’adolescent o el nen es torna contra els pares?
S’ha parlat ja molt sobre el tema de la violència domèstica quan els pares maltracten tant física com psíquicament els seu fills, però es força desconegut, encara que no minoritari els casos en que els agressors són els fills i les víctimes els propis pares.
Les primeres conductes considerades com a realment agressives apareixen entre el 2on i 3er any de vida quan el nen es sent frustrat per no veure complerts els seus desitjos; llavors, el nen esgarrapa, mossega, pega…
Abans d’aquesta edat el que el nen mostra és ràbia, mitjançant "pataletes" i crits.
Es a partir dels 4 anys quan aquesta agressivitat passa a ser expressada de forma verbal, amb paraules.
Aquest fet passa en el desenvolupament NORMAL de tot nen. El que passa és que alguns segueixen mostrant-se agressius, i això sí que es converteix en una conducta problemàtica.
A l’hora d’abarcar psicològicament el problema és important tenir en compte:
– el grau d’agressivitat
– edat d’aparició
– permanència en el temps
Per norma general darrera d’aquest comportament hi ha una baixa autoestima, una lluita per autoafirmar-se i/o una expressió d’un excés de tensió o angoixa que no pot trobar una altre via d’escapament.
També pot ser per uns una forma de dominància envers als altres i en aquest cas envers als seu pares i per altres una forma d’imitació de conductes que ja han vist o viscut dins casa seva.
Per poder portar a terme un canvi sobre aquest comportament s’han d’incidir directament sobre les causes que l’originen, a més d’educar-lo en el control de sí mateix, no en una repressió de impulsos sinó en una canalització d’aquests si aquests el superen.
S’entén per agressivitat:
– les conductes agressives cap a altres persones o grups.
– Les conductes que porten perill implícit i risc, com jugar amb foc
– Fer mal i disfrutar del patiment d’animals
– Qualsevol forma de autolesió.
Han d’aprendre a autocontrolar-se
Un comportament excessivament agressiu a la infància si no es tracta derivarà probablement en un fracàs escolar i en una conducta antisocial a l’adolescència i edat adulta, ja que principalment es tracta de nens amb dificultats per socialitzar-se i adaptar-se al seu propi ambient.
El comportament agressiu complica les relacions socials que va establint al llarg del seu desenvolupament i dificulta per tant la seva correcta integració en qualsevol ambient. El que s’ha de fer per tant és socialitzar la seva conducta agressiva, és a dir, corregir el comportament agressiu perquè derivi en un comportament assertiu.
Hi ha certes manifestacions d’agressivitat que són admissibles en una etapa de la vida, per ex. és normal que un nadó plori o tingui "pataletes"; però aquestes conductes no és consideren adequades a edats posteriors.
Factors que influeixen en la conducta agressiva
– Un dels factors que més influeix és el sociocultural i dins aquest àmbit l’element més important és la família. Dins la família, a més dels models i reforçaments (càstig pel negatiu i recompensa pels actes positius) és molt responsable de la conducta agressiva el tipus de disciplina a que sigui sotmès el nen o adolescent. Tant una disciplina molt poc exigent com una molt exigent, els extrems, fomenten el comportament agressiu en els nens.
– Un altre factor familiar que influeix molt en l’agressivitat dels fills és la incongruència en el comportament dels pares. Es dóna incongruència quan els pares desaproven l’agressió i la castiguen amb una altre agressió física o amenaçant pel nen. També es dóna incongruència quan una conducta és castigada a vegades i altres vegades és ignorada, o bé quan el pare el renya però la mare no o a la inversa.
– Les relacions deteriorades entre els pares també provoca tensions que poden induir al comportament agressiu dels fills.
– Per una altre banda també tindríem factors orgànics: que inclourien factors de tipus hormonals, mecanismes cerebrals, estats de mala nutrició, problemes de salut específics
– També cal mencionar dèficit en habilitats socials necessàries per afrontar aquelles situacions que ens puguin resultar frustrants. Moltes vegades l’absència d’estratègies verbals per afrontar l’estrès sovint condueixen a l’agressió.
Com es pot tractar la conducta agressiva en el nen?
A l’hora de poder tractar la conducta agressiva és molt important que hi hagi una forta relació amb els adults que formen l’ambient del nen ja que s’ha de tractar aquest ambient en conjunt per canviar la conducta en concret. L’objectiu final és sempre reduir o eliminar la conducta agressiva en totes les situacions en que aquesta es porti a terme però per tal d’aconseguir-ho és necessari que el nen aprengui un altre tipus de conductes alternatives a l’agressió.
Per tant qualsevol tractament tindrà sempre dos objectius que s’han d’assolir:
– per una banda l’eliminació de la conducta agressiva
– per l’altre la potenciació i l’aprenentatge de la conducta assertiva o socialment hàbil.
Sílvia Torroella Claver
