Tallers Autoajuda i Psicologia Clínica Tf:972412016 C/Eiximenis, 20 4rt 1ª GIRONA

                  

 

  •  Què és?

Des d’el punt de vista biològic, la gelosia és un comportament que ha evolucionat a partir de l’instint bàsic que té qualsevol espècie de perpetuar els seus gens en el major nombre de parelles possible, el que en aquesta societat diríem "infidelitat".Al llarg de l’evolució, l’home com a esser social que és, tendeix a unes relacions humanes estables. Aquí apareixeria la gelosia quan una persona veu amenaçada aquesta estabilitat.De d’el  punt de vista biològic, la gelosia és una emoció, que manifesta l’ansietat davant la possible pèrdua de la persona estimada. 

  •   Es dolenta la gelosia?

 Aquesta qüestió produeix molta controvèrsia.Per una banda ens trobem aquells que diuen que, moderadament, una conducta gelosa afavoreix la relació perquè indica que la persona estimada és important i no es vol perdre. I que parlem de malaltia quan la gelosia és forta. Tenint això en compte si associem gelosia forta-malaltia i gelosia feble-demostració d’amor, hauríem estar d’acord en que si torturem poc a algú, per ex. estirant-li els cabells, és manifestació d’amor, però si el torturem molt, per ex. clavant-li claus, llavors sí és malaltís. 

  •  La persona gelosa, mostra algun perfil psicològic concret?

Uns trets característics de les persones geloses, que es presenten en gairebé tots els cassos són:-persones amb baixa autoestima, aquest fet fa que al considerar-se a sí mateixos poca cosa, augmenta el risc de que la persona estimada, compari, trobi algú millor, i el deixi.-persones molt dependents.-que no reconeixen la seva conducta com a gelosa.-amb un alt sentit de la possessió, tan en terreny material com en el terreny sentimental.-persones egoistes, ja que centren com a principal les seves necessitats sense tenir el compte les necessitats del altres.-persones molt preocupades de l’avaluació social, "del que diran", presentant un patró de fòbia social, amb un cercle reduït d’amistats i amb desconfiança cap els altres.-molt insegurs amb sí mateixos, inseguretat que traslladen cap a les altres persones i situacions, "tot és perillós". 

  •  D’on ve la gelosia?

Moltes vegades hem sentit a dir, la gelosia és innata, hi ha persones que neixen més geloses que altres, com si es tractés d’un tret de personalitat ja establert genèticament.El cert és que els nens durant els primers anys de vida no presenten aquest patró, fins als dos anys estan prou preocupats explorant el seu entorn i aprenent a moure’s.Es de més grans quan comencen a aparèixer les conductes de gelosia, que es veuran més o menys reforçades segons siguin educats.En aquest cas la personalitat només afectaria a la manera de mostrar la gelosia:-una persona tancada mostrarà la gelosia amb conductes contra sí mateix.-una persona més enèrgica els pot mostrar amb conductes més agressives envers als altres.També depèn de si les conductes geloses han estat o no reforçades, si amb aquest comportament una persona aconsegueix el que vol llavors tindrà tendència a repetir la mateixa conducta cada cop que vulgui algo.  

  • Com es tracta a una persona gelosa?

El primer de tot és que la persona reconeix-hi que la seva conducta és desproporcionada a les circumstàncies, la majoria de vegades no hi ha una base material que la sustenti i encara que existís "algo" no es pot obligar a ningú a estimar i no es poden tractar a les persones com a objectes materials.-posteriorment es tractaria de reforçar l’autoestima de la persona, que cregui que és capaç de portar a terme el que vulgui i que no depèn de ningú per fer-ho.

S’entén per drets fonamentals aquells drets de que és titular l’home no per concessió de les lleis, sinó amb anterioritat i independència d’aquestes i pel sol fet de participar de la naturalesa humana; el dret a la vida i a la integritat física, així com el dret a la llibertat i a la lliure elecció, formen part d’aquest grup de lleis que, tot i que es contemplen mundialment, no sempre es compleixen.

 “la gelosia és, de totes les malalties de l’ànima aquella a la qual més coses li serveixen d’aliment i cap de remei”    

                               Sílvia Torroella Claver 

Posted by on abril 9th, 2010 at 20:01


Comments are closed.