La depressió i la biologia Per tal de que aparegui una depressió s’han de donar de cop diferents factors, primer que la persona en sí tingui una predisposició genètica a patir depressió, ja que sota les mateixes circumstàncies no tothom reacciona de la mateixa manera, segon que es donin uns factors desencadenants, que solen ser externs per que aquesta es manifesti i en tercer lloc hi ha d’haver una sèrie de factors que la mantinguin.
Explicant-ho mitjançant un exemple, imaginem que dins el cervell hi ha unes substàncies que ens ajuden a portar a terme l’acció, ens aixequen l’ànim, en definitiva, ens donen empenta, però a l’hora hi ha un altre tipus de substàncies que fan el contrari, ens controlen l’acció, ens enlenteixen els moviments i ens baixen l’ànim. La correcta proporció entre aquestes substàncies és la que ens faria parlar d’un estat normal, ni molt alterats i espitossos ni molt apagats i tristos.
Seguint amb l’exemple, parlaríem de depressió quan les substàncies que ens fan sentir més apagats i tristos predominen sobre les alegres que ens donen empenta, en el cas contrari parlaríem de mania.
Al llarg dels anys, i molts cops per casualitat, provant una sèrie de fàrmacs, moltes vegades per coses diferents a les que s’estudiava, es va descobrir que una sèrie de substàncies ajudaven a regular aquests processos i portaven a l’organisme cap un equilibri entre els diferents neurotransmissors, els que animen i els que aixafen, aquestes substàncies són les que avui es fan servir en farmacologia com antidepressius, pròpiament dits.
Ara bé actualment se sap que aquests neurotransmissors o substàncies que regulen el nostre estat d’ànim no actuen de manera simple, això vol dir que no és tant fàcil com dir tens poca d’aquesta o poca d’aquella, ja que aquestes substàncies tenen una funció sobre altres com poden ser les hormones o sobre el sistema inmunològic, que és l’encarregat de protegir a l’organisme envers les agressions externes, com una grip o infeccions, i envers sí mateix, com en el cas del càncer. O sigui que aquestes substàncies si canvien de concentració i augmenten o disminueixen fan que altres sistemes del cos humà se’n ressenteixen i aquesta és l’explicació del perquè una depressió, en el cas que ens ocupa, pot donar molts símptomes, tant sigui cognitius, com per exemple idees i pensaments negativistes, com fisiològics, com poden ser un enlentiment general de l’organisme, insomni, manca de gana, i un llarg etc.
Més important que conèixer quines són les causes de la depressió o explicar quines són les possibles hipòtesis en poca estona és més important que la pròpia persona o la gent que l’envolta pugui saber que és una depressió, quins són els símptomes i quan cal preocupar-se.
En referència a la simptomatologia, aquesta pot ser molt variable, tot i que el símptoma predominant pot ser la sensació de tristor sense causa aparent, hi ha molts tipus de depressions que no presenten aquesta sensació de tristor manifesta i predomina més una manca de forces, més palpable pels matins, la sensació de que la persona “tira” per inèrcia, sense cap cosa que l’estimuli a seguir endavant.
Es important per la persona que es senti així no pensar que és culpa seva o que es degut a una personalitat feble, ja que no té res a veure, les causes són principalment orgàniques, com ho seria en un cas de tiroidisme o diabetis, que també poden donar símptomes semblants però per la gent la causa sembla més clara.
També és molt important en el diagnòstic descartar altres causes, ja que la depressió pot ser derivada d’altres patologies i en aquest cas és important tractar primer la patologia primària i darrerament la depressió.
El tractament que s’ha de seguir en cada cas sempre tindrà en compte:
– un anàlisi mèdic exhaustiu de la persona, ja que sempre s’han de descartar altres patologies primàries o alguna altre raó física .
– si a l’anàlisi mèdic queda descartada qualsevol causa, es procedeix a buscar els factors externs desencadenants, ja que canviant aquests o canviant l’actitud d’una persona davant factors externs poden reduir i fer desaparèixer els símptomes de la depressió.
– Si no es localitzen factors externs que l’hagin originat és començarà a tenir en compte els factors endògens o interns de la persona, la concentració de transmissors, bé sigui per antecedents familiars o bé per proves sanguínies indirectes.
– Amb aquesta informació es tractarà la depressió com un patologia més.
Sílvia Torroella Claver
