En trobem actualment davant nostre una societat tecnològicament molt avançada respecte a les nostres generacions anteriors. Les comoditats que només fa uns anys no es podrien ni imaginar formen part del nostre dia a dia. Però la gent cada cop es sent més sola.
Entenem per soledat la sensació subjectiva d’aïllament, no desitjat, respecte als altres. Una persona pot viure rodejada de gent però, a l’hora, sentir-se sola. Aquest fet es dona majoritàriament per la manca de comunicació envers als que ens envolten. Ja sigui perquè les tecnologies que ens envolten (TV, Internet, consoles, etc) no són aparells que potencien la comunicació, sinó tot el contrari, individualitzen i converteixen les relacions socials en relacions persona-aparell; així cada cop es parla menys i la socialització i el diàleg, com qualsevol tipus de conducta, com menys s’exerceix, més costa. Trobem cada cop més gent que tot i viure o treballar junts, amb un espai comú compartit durant moltes hores, es comporten de forma emocionalment aïllada respecte als demés, sense intercanvi emocional, i compartint, això sí, aquest sentiment de soledat que cada vegada es fa més extensiu.
El ritme de vida frenètic que es porta actualment, minva el temps que la gent dedica, o hauria de dedicar, a esbargir-se. Encara existeix socialment la “mala concepció” de que l’esbarjo “es una pèrdua de temps”, ja que només es considera temps útil aquell dedicat a l’aportació de quelcom material. Vivim amb la idea “tant faig…..tant valg” D’aquesta manera “aparquem” la nostra part emocional i ens neguem a gaudir de la vida, adoptant una conducta autòmat, freda i molt individualista, que ens aparta dels altres.
Si donem una breu ullada a qualsevol sistema tribal, aparentment amb menys recursos materials que nosaltres, amb més carències vitals, i sense cap mena de tecnologia que nosaltres “necessitem” per viure, hi podem observar una unió emocional més forta entre els seus membres; una comunicació molt més fluïda i una quasi inexistent sensació de soledat.
Pels més petits de la família aquest sentiment comença a donar problemes. Actualment són molt el nombre de nens i adolescents que es senten sols. Se’ls educa dins un esquema social de competitivitat, acumulació de coneixements, jocs individuals, …. i un tipus de vida plena d’obligacions, més pròpia d’una persona adulta, i , només són nens! Això fa que cada vegada s’incrementi el fracàs escolar, la manca d’il·lusió pel futur, el consum de drogues com a fugida, la violència que comença a edat tempranes com vàlvula d’escapament de tanta frustració,
Hauríem d’incorporar a la nostres vides conductes, situacions i ocasions que ens permetin gaudir de la comunicació, tant verbal, com emocional, amb les altres persones. La comunicació humana no consisteix, únicament en l’intercanvi de dades, sinó també en l’intercanvi d’emocions i sentiments, que, al cap i la fi, són aquests últims els que ens permeten relacionar-nos amb la gent que ens envolta i ens fa sentir menys sols dins el mon.
El més dur de la soledat, és sentir-se sol en un mon ple de gent.
