Cada cop és més habitual sentir a parlar de intel·ligència emocional en detriment del que es considerava el coeficient de intel·ligència (CI) que sempre s’havia mesurat amb l’ús dels tests corresponents (aquests et donaven un nombre i amb aquest es valorava la situació de la persona respecte a una mitjana). Però, es va observar que a la pràctica, persones que tenien un CI molt alt, tenien dificultats a la feina i altres amb CI més baixos es desenvolupaven millor. Adonant-se que hi havia uns factors més psico-relacionals que explicaven aquests resultats.
Què és la intel·ligència emocional?Estaríem parlant d’un terme que inclou moltes capacitats, aptituds i trets psicològics. Inclou la capacitat de relacionar-se amb els demés, l’autoestima, el seu un bon comunicador, l’acceptació de canvis, la resolució de conflictes, l’empatia, entre d’altres. Dit d’una altre manera podríem definir a una persona amb bona intel·ligència emocional a aquella que creu en sí mateixa i té seguretat, que es capaç de resoldre un conflicte amb una altre persona de forma comunicativa i dialogant, sense imposar idees, i a l’hora és capaç d’iniciar canvis dins la seva vida i, de forma elàstica, adaptar-se i processar positivament els entrebancs que es trobi.La intel·ligència emocional es comença a forjar a la infantessa, per això s’ha de tenir molta cura amb l’educació dels més petits. Se’ls ha de donar seguretat en les seves decisions (no “lliure albedrio”), s’han de sentir acceptats pels que els envolten i per ells mateixos i s’ha de potenciar la seva conducta social positiva i empàtica envers als de la seva edat, d’aquesta manera quan siguin adults hauran desenvolupat una bona autoestima, dic bona i no alta, per que molts cops es confon una alta autoestima amb una persona “pedant i narcisista” que sembla donar una “falsa sensació” de seguretat (fet que no és així, no deixa de ser una resposta defensiva).
Tenen els homes una intel·ligència emocional més alta que les dones?No hauria de ser així, però Sí. Tot i que la dona, per qüestions hormonals, tenen tendència a una major empatia i autocontrol, solen tenir una més baixa autoestima i es senten menys segures de sí mateixes, però es només per qüestions educacionals. Sobretot en el cas de dones de 30 anys per amunt. Què passava abans? Doncs que la dóna era “educada” o parlant clar “mal educada”, per que la intel·ligència “clàssica” fos important, però el que s’anomena el seu “caràcter” havia de ser més “pacífic”, més sumís, més del tipus evitar conflicte, que no resoldre’l. En canvi a l’educació a l’home es potenciava la conducta més impositiva, amb més rigidesa d’acció, i potenciant la seguretat en sí mateix (fins a arribar a extrems de passar-se).
Pot una persona adulta augmentar la seva intel·ligència emocional?Sempre es poden modificar les capacitats de comunicació tant verbal com no verbal, sempre es pot augmentar l’autoestima i la confiança en sí mateix.Com a tot a la vida, si el canvi depèn de tu mateix, i ha cosses en tu que no t’agraden o que et dificulten en algun sentit, tant sigui vital, laboral o relacional,
TU DECIDEIXES!
Sílvia Torroella Claver. Biòloga i Psicòloga (col 10905)
