En principi el concepte temps va ser creat per poder possar “ordre” i organització dins una vida en societat. Però actualmente cada cop és més comuna l’ expressió “no tinc temps per…” , ens dóna la sensació que el temps és un predador que s’ens tira a sobre, que ens fa la guitza i que en definitiva lluny d’organitzar-nos ens complica la vida.
Quan intentem ordenar les coses que tenim pendents de fer, justament, per manca de temps, tenim la tendencia d’anar deixant per demà tot el que té relació amb el propi benestar, és a dir, el que ens beneficia a nosaltres mateixos. Tenim temps per treballar, tenim temps per fer coses pels altres, però quan ens referim a activitats, hobbies, conductes que van destinades al nostre benestar… llavors … NO TENIM TEMPS.A l’hora el temps ens condiciona a planificar el futur, moltes vegades no immediat, a tenir en compte dins el present coses passades que no van sortir bé, i que ens segueixen afectant, i ens oblidem del present, que el cap i a la fi és el que tenim a cada moment.Hem acabat creant una societat estressada i estressant, anem perdent cada cop més qualitat de vida i ens convertim en un rellotge ambulant, sempre pendents de l’hora.Hauriem de fer una llista de totes aquelles activitats que considerem “perdre el temps”, ens adonarem que dins aquesta llista es troben moltes coses que ens agraden i omplen, que ens fan sentir bé, però que deixem per un altre dia, ja que dona la sensació de “ser egoista” per pensar en un mateix, ja que aquest temps podria “servir” per altres coses. S’ha d’intentar aconseguir que aquest concepte ens sigui útil, ens serveixi pel que està destinat …. possar ordre i no a l’inversa.Hem d’aprendre a “perdre el temps”, a no quantificar les coses que som capaços de fer durant un dia, sinó a veure quantes som capaços de fer amb tranquil.litat i gaudint en cada moment del que estem fent, encara que no ens agradi, sempre tot té un costat positiu. Hem de “perdre el temps” en totes aquelles coses que fariem si només ens quedés un dia de vida, s’ha de valorar el que veritablement és important per nosaltres i separar-ho del que merament són obligacions i rutines establertes. Hem d’acostumar-nos a deixar el rellotge a casa quan estem de vacances i els dies de festa, Davant dels bons records de la vida sempre està la sensació d”haver-se aturat el temps”, la sensació de que en aquells moments el temps no existia, aquesta sensació no és res més que viure el moment present. Hem de intentar canviar aquest concepte negatiu del temps i canviar la nostre manera de viure’l, hem de donar-li l’atenció i importància que es mereix el moment present.
“Cuando llega el tiempo en que se podría, ha pasado el tiempo en que se pudo.” Marie von Ebner-Eschenbach (1830-1916) Novelista austríaca.
Sílvia Torroella Claver
