Cada cop és més habitual parlar d’al•lèrgies en el nostre dia a dia. Sobretot amb el més petits ens trobem amb múltiples reaccions al•lèrgiques que abans no eren tant comunes o tant esteses. A què es degut això?
Hem passat a un concepte de Societat i entorn asèptic. La venda de productes per combatre microorganismes del medi, per tal de mantenir un entorn, una llar completament lliure de patògens, han fet que les persones creixin sense contacte amb aquests actuals al•lèrgens. Està clar que si a un nen petit se’l cau el “pipo” enmig d’un carrer que estigui brut, aquest passi per un procés de neteja; el que passa és qui si el mateix “pipo” cau en un entorn “net” com pot ser el bosc, aquest només s’hauria d’expulsar i tornar donar al nen. D’aquesta manera ja des de petit està en contacte amb microorganismes, el seu cos els detectarà com a tals i agafarà una resistència natural quan aquest nen sigui més gran.
El nostre sistema immunològic és molt precís, sempre hi quan el deixem evolucionar i li donem a conèixer els múltiples microorganismes i partícules amb les que convivim. Si a aquest sistema l’aïllem de l’exterior, no es formarà correctament i llavors ens trobarem amb les al•lèrgies, amb el no reconeixement de partícules i microorganismes que són habituals en el nostre entorn i amb una reactivitat del cos desproporcionada.
El mateix passa amb els “desinfectants de la llar”. Em passat de la neteja a la desinfestació estricta, i el que hem creat són uns microorganismes molt resistents. L’evolució natural porta a la supervivència del més fort, si nosaltres cada cop eliminem les soques més febles a base de desinfectar constantment, estem creant soques més fortes i resistents de bacteris. Quan aquests bacteris prenguin contacte amb una persona on el seu sistema immunològic no presenta el record repetit sobre aquest, perquè no hi ha estat mai exposat, ens trobarem amb una reacció de sobre-estimulació de la seva resposta immunitària.
Abans era habitual que un nen jugant amb la sorra, el primer que fes era agafar un grapadet i …. cap a la boca, sense que això suposés un inconvenient per l’adult que l’estigués observant. Aquesta era la manera de posar en contacte l’entorn amb la criatura i poder crear una impronta immunològica.
Si a un nen l’aïlles del pol•len de petit, estàs creant un al•lèrgic de gran. Si desinfectes la casa amb productes químics agressius, l’estàs privant del contacte amb elements que el faran fort.
El fet de donar antihistamínics davant una resposta lleu de la persona, tampoc ajuda massa. Un antihistamínic només s’hauria d’administrar quan el propi cos no reacciona correctament o la resposta és desproporcionada.
Si davant la primera petita urticària, aturem el procés natural de resposta, l’acabarem anul•lant per complet i a la llarga el cos serà incapaç de respondre.
No és qüestió de viure “arrebossant-nos” amb la porqueria, però tampoc és qüestió de passar-nos a l’altre extrem.
Sílvia Torroella Claver
