Hi ha antics o no massa antics preceptes socials que avui en dia encara ens condicionen: “la vida és un patiment”, “el que pateix està viu”, “qui pateix aprèn de la vida”, etc. Sota aquests conceptes tant negatius, que portem gravats a l’inconscient en forma de dogma, es desenvolupa llavors el nostre estil de vida, el nostre modus vivendi.
Quan tots ens va bé, ens sentim feliços, estem contents….. apareix el fantasma de la por: ai, ai, ai, ja passarà alguna cosa!!!!
El nostre estat natural és el de persona saludable, el de persona positiva i en definitiva el BENESTAR. Tot el que no concorda amb això no correspon a la nostra naturalesa.
Estem sotmesos a informacions negatives sobre la vida, sobre el dia a dia (només cal mirar les notícies). Se’ns crea un estat de malestar que alimentem llavors nosaltres amb els comentaris sobre els temes del dia (que si la crisi, que si la violència, que si les desgràcies, que si el mon està com està, etc). Hem perdut l’esperança per la vida, per les persones i per la Terra en general.
Actualment s’estan produint canvis a nivell general. Ens adonem que podem provocar l’efecte contrari a la informació catastrofista i negativa que rebem. Per tal cosa cal que cadascú posi el seu granet de sorra. Si Tu parles en positiu de tu mateix i dels altres, els demés també ho faran. Si vius la realitat d’una forma més beneficiosa, els demés també ho faran. Cada persona és un individu actiu dins la societat, amb la seva influencia i amb el seu pensament.
Les formigues (societat a admirar) funcionen amb unió i ordre encara que la situació siguin desbordant. Aquestes són capaces d’atravessar un riu sense saber nadar, es cohesionen i uneixen entre elles formant una espècies de “balsa formiguera” que els facilita surar dins l’aigua. En cap moment, cada formigueta de forma individual es pregunta si s’ofegarà, i és l’unió de totes la que fa possible superar les dificultats.
Hem d’entendre que arribar al benestar no és una lluita, és un dret que com a persones o com a essers vius ens pertany de forma natural, només hem de deixar de lluitar-hi en contra i aconseguir ser formigues, si elles poden…. Nosaltres també!
Sílvia Torroella Claver
