Fa uns anys va aparèixer la “moda” de l’autocontrol emocional. La no expressió del que es consideraven emocions bàsiques negatives i pròpies de l’espècie animal, com la por i la ràbia. Em centraré en aquestes dues que considero prou importants.
La societat ens deia que quan expressàvem por o ràbia, érem considerats de forma negativa, ens comportàvem dins el nostre estat més salvatge i animal, en fi, que perdíem el nostre estatus humà. Per tant ens havíem d’aplicar l’”autocontrol”, o sigui la no expressió d’aquestes emocions que, tot i sentir-les, eren considerades criticables socialment. Si haguéssim estat capaços de no generar aquestes emocions, ja no haguéssim tingut que amagar-les, ni reprimir-les; però no som capaços, donat la nostra naturalesa.
El nostre cervell és el conjunt de tres tipus de cervells, de més antic o primitiu a més modern: el reptilià, el mamífer o emocional i el racional o humanitzat. Tenim els tres cervells coordinats entre ells, que NO anul·lats, parlem d’incorporació cerebral no d’anul·lació de l’estructura més antiga.Dit això hem de tenir en compte que moltes de les nostres conductes estan modulades i regulades pel nostre cervell mamífer, la zona límbica, amb el seu conductor de les emocions l’amígdala. Conclusió que s’extreu d’aquesta forma estructural del nostre cervell, és que no podem “apagar” el que sentim quan som conduïts per una emoció, com la por i la ràbia. Quan amb molt d’esforç “ho apaguem”, “ho neguem”,…. estem reprimint les nostres emocions; sota cap concepte les estem controlant. Llavors apareixen els problemes: quan tu infles un globus per tal d’”amagar” l’aire dins seu, ho aconseguiràs fins a un punt, ja que passat aquest límit, el globus esclata sense control. El mateix passa amb les emocions quan aquestes s’amaguen, es reprimeixen i es neguen com a pròpies.
Donat que som éssers humans, éssers vius amb un cervell força estructurat, actuem com a persones i en comptes de reprimir les emocions, les utilitzem al nostre servei de forma positiva. Les emocions són potents activadors que podem utilitzar en el nostre benefici, només cal modular la seva intensitat, direccionar la seva expressió i canviar el concepte social de “cosa negativa”.
No existiríem sense por i sense ràbia, de la mateixa manera que ambdues emocions de forma desproporcionada tampoc són bones.
En les polaritats de tot o res el millor sempre és el centre.
Sílvia Torroella Claver
