Moltes vegades dins la consulta és frëqüent la pregunta:
I tú quina corrent segueixes?…
Sempre contesto el mateix, jo soc eclèctica. I llavors em solen mirar amb una cara estranya. La paraula en sí sola, sona rara! O en altres cassos es confon per escèptica!… Pero no és el cas.
La paraula eclèctica fa referència a la persona que no segueix una corrent concreta establerta (psicoanalítica, conductiva, cognoscitiva, etc) sinò que agafa de cada corrent el que considera que és útil per cada persona en concret, o sigui, de forma més col.loquial, "que no es casa amb cap corrent".
La meva base prèvia, com sempre dic, és de ciències. Vaig estudiar la que serà sempre la meva passió, la Biologia, i dins ella, la Genètica. Posteriorment vaig considerar que es podia aplicar dins la Psicologia Clínica, ja que la personalitat de cadascú també està molt correlacionada amb la seva composició, tant molecular (genètica) com citològica (cel.lular), com funcional (a nivell d’òrgans), tots aquests nivells interactuant amb la seves actituts, les seves vivències i les experiències i records procesats.
Dins d’aquest camp també entren les teràpies alternatives, teràpies anomenades no convencionals, per diferenciar de la medecina alopàtica (la "tipica medecina"). Estic completament d’acord que si tinc una infecció bacteriològica, evidentment, aprofitant la medecina, em prendrè un antibiòtic per fer-li front, però també tinc clar que si tinc un problema emocional, no em prendria mai ninguna substància química que m’emmascarés una simptomatologia que m’està donant informació sobre el meu estat anínic.
Una cosa no exclou l’altre! Hem de complementar!
Quan una persona pateix d’ansietat és millor que sol.lucioni el problema d’arrel. Una pastilleta, fa desparèixer els símptomes, però els estímuls, pensaments o fets que l’originen segueixen allà mateix, sense ser tractats, sense fer-los desaparèixer.
Qualsevol tractament que funcioni, és un bon tractament! Dóna igual que la persona es curi només perquè es pensi que alló funciona. El poder que té la nostra ment sobre el sistema immunològic és molt més potent que qualsevol substància. Biològicament tenim un sistema de regulació gairebé perfecte, sempre que no interferim. Una emoció pot supossar una malaltia, ja que s’està enviant un missatge al cos, que algo no funciona. El nostre sistema límbic regula el nostre sistema immunològic i ens provoca malalties auto-immunes que no hi haurien de ser. Els nostre DNA es basa per activació i desactivació de gens, tinguem la càrrega genètica que tinguem.
Si controlem el nostre camp emocional, controlem molt el nostre cos i la nostra vida!
Sílvia Torroella Claver
