Es parla moltes vegades de diferents trastorns psicològics que es poden presentar, però sempre des del   punt de vista de la persona que el pateix. Però cada vegada es comença a tenir més en compte l’entorn; com ho pateixen, com ho veuen, les persones properes, que sense tenir un trastorn en participen de les conseqüències.

•           1 de cada 4 persones pateix malalties mentals de diferents tipus (ansietat, depressions, esquizofrènia, trastorns de la personalitat, etc)
•         Se sap que a Espanya més de 400.000 persones pateixen o estan en risc de patir esquizofrènia.
•         S’ha de tenir en compte que en la majoria de cassos i amb tractaments específics es produeix una milloria dels símptomes i la persona amb temps pot arribar a portar una vida normal.
•        El 84% de les persones que pateixen esquizofrènia viu amb les seves famílies, només el 2,4% estan atesos pels Serveis de Salut Mental         

La distinció entre salut i malaltia mental no està molt clara i varia de societat en societat.

S’entén per salut mental la capacitat de la persona per establir relacions, participar de forma constructiva en la modificació de l’entorn, desenvolupar una personalitat i adaptar-se  als conflictes.        

La família i el malalt

 Respecte a la relació família-malalt podem trobar-nos amb dos tipus diferents de famílies:

 –la que accepta la malaltia des del primer moment.

 –la que se’n desentén perquè es veu incapaç de proporcionar la cura necessària. 

Tant en un tipus com a l’altre la família passa per diferents fases a l’hora d’acceptar la malaltia: 

1er  Reacció de negació ("això no pot ser, no ens pot estar passant a nosaltres") 

2on    S’inicia una marxa constant per diferents facultatius especialitzats en el tema.  

3er  Un cop la família accepta la malaltia llavors sol·licita informació i busca tot el que pugui trobar en referència al tema. En aquest moment la família degut a que es troba emocionalment alterada es produeix l’efecte de "fenomen doble", que té com a conseqüència la no comprensió ni assimilació de la informació que va rebent al respecte. 

4rt Acceptació amb el temps  S’ha de tenir en compte que la reacció de la família davant d’un trastorn mental és diferent depenent de l’edat en que aparegui. No és igual la situació de la família que es troba amb un fill acabat de néixer al que diagnostiquen una malaltia mental greu, que altres que descobreixen que els seus fills adolescents  o joves, que fins aquell moment havien estat persones notables  i psicològicament fortes i estables es venen a baix en un moment determinat a causa d’un brot esquizofrènic. O quan una parella que porta anys de convivència es dóna compte que un d’ells pateix una malaltia mental greu. O la família que ha d’afrontar en els avis una malaltia mental degenerativa.

         Què li passa a una família quan es troba entre els seus membres amb un malalt esquizofrènic?

 El nivell d’estrès augmenta. La família es troba que allò que està passant sobrepassa els recursos de resposta a les dificultats que coneixia i que feia servir fins aquell moment per superar els problemes. Té la sensació que perilla el seu benestar i l’estrès repercuteix a tots. La malaltia mental produeix sempre problemes d’adaptació en la família. La incertesa que produeix la malaltia mental a la família és la conseqüència més dolorosa i difícil de portar. I el pacient no és culpable d’aquestes conseqüències.

La societat no valora els malalts mentals com a "malalts", així com en cassos en que es detecta un càncer hi ha una mobilització general d’amics, familiars que donen la seva compressió i recolzament i s’ofereixen a ajudar en el que puguin, en els cassos en que es detecta una malaltia mental, la reacció és molt diferent i, per norma general, se’l compadeix com a molt,  i el més freqüent és que se’l deixi sol o se li giri la cara.En el cas de la família d’un esquizofrènic hi ha una situació molt concreta que desconcerta molt a la família i en la que, en ocasions, la pròpia família ho fa sense donar-se’n compte. Hi ha certs comportaments del malalt que s’atribueixen a la "mala baba" a la mala voluntat de la persona, "això ho fa per fastiguejar", o bé busca el culpable del problema, ja sigui dins com fora de la família.

 La gent de fora moltes vegades no ho entén. Altres vegades fins i tot poden burlar-se o allunyar-se, i aquests fets reboten sobre tota la família. I en mig d’aquestes situacions que poden crear els malalts i de les respostes que la família intenta donar, hi ha una cosa que està clara, si es deixa sola a la família, aquesta es sentirà incapaç.La família necessita recolzament, informació per poder reduir els sentiments d’aïllament i fracàs, i perquè puguin manifestar-se, dir en veu alta les seves emocions i sentiments, que si es queden dins s’acabaran podrint.   

Sílvia Torroella Claver   

Tweet