Avui ha estat un dia important per Catalunya i en concret per mí. Avui hem aconseguit que les curses de braus es prohibeixin a casa nostra, i no soc persona que li agradin les prohibicions, sino tot el contrari, però arriba un moment en que, en el tema animal, o es fa així, o no hi ha manera.
Els animals tenen un sistema límbic, igual que nosaltres, que viuen el patiment i l’estrés, com nosaltres. També pateixen tant fisica com emocionalment. No raonen com les persones, però….. a nosaltres potser ens convindria raonar menys i actuar més, com fa ells.
No entenc a les persones que miren un animal com una eina econòmica, com un esser inert, com un "ninot" que no pateix ni gaudeix.
No entenc que vegi a gent que devant del patiment "es quedi igual" quan a mi se’m possen "els pèls de punta".
No entenc aquest egoïsme o aquesta manca d’empatia cap un altre espècie que no sigui com tú,… o cap a la teva espècie.
Però al final he arribat a una conclusió: Hi ha gent que no veu el que té devant dels ulls, que defensa coses "indefensables", que valora l’agressivitat per sobre altres coses… a aquesta gent NO LA CANVIAREM!
Només una recomanació: Mira als ulls d’ un animal i a veure si ets capaç de fer-li mal. La seva sinceritat i el seu pensament net de tota rancunia, és molt superior al nostra.
Sílvia Torroella Claver
