A qui no li ha passat al llarg de la seva vida que ha intentat transmetre una informació a algú, a un amic, un familiar, a una parella…. I no es sent comprès? Quan s’interpreta el fet: amb això se n’hauria d’adonar…… !!!. I l’altre ni se’n assabenta de res. Quan es produeix aquest fet provoca frustració, ràbia, canvis d’humor.. I entrem en el parany de: si jo me’n adono del que demano, com és possible que els altres no ho vegin?
La posició de cadascun.
Cada persona veu les coses sota diferents punts de vista. Això depèn de l’ambient rebut, tant del tipus familiar, com escolar; de les experiències que cada persona té, i del tipus de personalitat que tenim. Moltes vegades pensem que els altres interpreten les nostres demandes, les nostres mancances, el que esperem facin els demés. Però no és així. Es llavors quan arriben els malentesos, i els “mal-rotllos”. Quan Tú, pensant que s’entén la teva demanda, notes que no hi ha resposta positiva i, a vegades, la resposta és el contrari del que Tú demanes. Es llavors quan apareix la ràbia, la frustració i la sensació de que se’t dona tot el contrari “per què sí”.
No guardis “coses, ni fets” perquè els consideres poc importants
.En moltes situacions, tots hem considerat, davant una situació que ens molesta, que no val la pena reaccionar, ja que “és una tonteria”. Però si això ho fem sovint ens trobem que tenim “masses tonteries” per pair, i llavors arriba el conflicte.Quan una cosa ens fereix, ofèn, molesta, o com li vulguis dir, l’acumulem! La guardem dins nostre i l’emoció negativa que l’acompanya (diga-li ràbia, rancor, odi….) ens queda anclada dins l’inconscient. Ens comportem com aquella persona que omple la seva “motxilla vital” amb pedretes, que si vas sumant es converteixen en un pes considerable.
Què passa quan la motxilla pesa massa?
Quan portem massa temps acumulant cosses, fets, frases, etc, no treballades en el seu moment, ens trobem amb un feixuc pes a sobre, que es converteix en odi, ràbia, frustració…. Que hem de descarregar sobre algú.Es en aquest moment quan, a partir d’un fet sense importància, es desencadena una discussió, on surt “de tot”. On es parlen de coses que les altres persones (perquè no li han donat importància o no s’ha assabentat) ni recorden, i fins i tot poden negar. I és llavors quan la persona, dolguda o que s’ha sentit atacada, encara s’esperona més, ja que el sentiment que té és el de: “m’han atacat, i a sobre li treuen importància”
Encara que l’espècie humana tingui un llenguatge vehicular amb el qual es pot comunica. Per coses més internes, emocionals, o “com li vulguis dir”, val la pena comunicar clarament el què volem, no deixar-ho a interpretacions. Si algo et molesta, diga-ho en el seu moment. Si esperes algo, demana-ho en el seu moment. No esperis que “res surti dels altres”. La lògica de cada persona és única i costa molt trobar una persona que amb iguals vivències i igual personalitat interpreti la teva lògica al 100%. A vegades més val aclarir massa que quedar-se curt, sobretot si la persona involucrada té importància per tú.
Sílvia Torroella Claver
