Actualment estan sortint a la llum molts cassos de pederàstia dins l’Església, però els abusos sexuals a la infància, desgraciadament, són cassos més comuns del que ens pensem. L’abusador, per norma general, sòl ser home i lligat a la família o un familiar directe. La víctima sòl ser dona, però també hi ha cassos d’homes que han patit aquest abús.
- Com ho viu la víctima quan és adulta?
Sovint la persona que ha patit abusos ho oblida, “ho aparca” durant uns anys, i un cop és adulta, comença recordant petites coses, fins que de cop se li desperta aquell mal record. Apareix llavors el sentit de culpabilitat; és comú el sentiment de sentir-se responsable de l’abús, del no haver-ho parat abans. Això es barreja amb el fet de que moltes vegades s’ha seguit veient l’agressor i ambdós es comportaven com si no hagués passat res, ja que en molts cassos és un familiar directe. La víctima presenta una autoestima molt baixa, un sentiment de vergonya constant i una sensació del tipus “això només m’ha pogut passar a mi”. Ho manté en un estricte secretisme, ja que si algú se’n assabentés la vergonya seria insuportable. Moltes vegades aquestes persones han intentat suïcidar-se dins d’episodis depressius.
- Per què no es recorden els abusos durant molts anys?
Quan una situació és traumàtica, el nen o nena, no ho entén. Viu amb la incertesa de que no sap si està bé o malament, donat que l’agressor ja s’encarrega de que no digui res a ningú, ja sigui per amenaces o per convèncer a l’infant que allò que li demana i li fa, és normal.Llavors com que la ment no sap com processar aquesta informació i aquests records traumàtics, el que fa és “amagar-ho” dins l’inconscient i així per un temps s’oblida.Quan la persona ja és adulta, i està capacitada per poder processar aquests record, comencen a aparèixer imatges, tipus flash, sensacions, olors etc relacionades amb els abusos. I poc a poc l’inconscient deixa anar el que amagava i la persona és capaç de recordar-ho tot.
- Que ha fer una persona que ha patit abusos quan comença a recordar-ho.
No intentar oblidar-ho, ja que a partir d’aquest moment, no podrà. Parlar-ne amb persones de confiança, explicar el que li va passar. Moltes vegades no se’n parla per por a que no es creguin a la persona, però el fet de no tractar obertament el tema, el que fa és “enquistar-lo” més.
Què li quedi clar que CAP nen és culpable, ni provoca, els abusos per part d’un adult. Són VICTIMES d’un agressor.
Que sàpiga, que això que li ha passat, també li ha passat a més gent. Que és molt probable que entre la gent que coneix, també hi hagi una altre víctima, que ha passat pel mateix i que també ho calla per vergonya.
Per qui es pugui trobar en aquesta situació o tingui una persona propera que li expliqui i confiï el que li va passar, recomano un documental excel·lent que va emetre Documentos TV ja fa uns anys, anomenat LA INFANCIA ROTA, allà podrà veure com persones que han passat pel mateix relaten la seva història i la seva superació.
Si algú està interessat en aquest documental ens enviïn un correo al viure-be@hotmail.es, facilitant les seves dades de correo ordinari: Nom, adreça o apartat de correos i localitat, i els enviarem una còpia.
Sílvia Torroella Claver
Viure-be Girona
972412016
