• què és el sentiment de culpa?

Es una reacció normal davant de d’incompliment d’alguna de les expectatives personals que ens han estat incorporades a través de l’educació familiar o del procés de socialització.Des de’l punt de vista psicològic, la culpa és un procés positiu que ens ajuda a viure en societat. 

• la culpa patològica: 

 Redueix l’autoestima.

 Perjudica la qualitat de vida.

 Disminueix les relacions de parella.

 Pot afectar a la salut. 

• quan sentim culpa de què tenim por?:

del càstig

del rebuig dels demés

•  la culpabilitat normal i la malaltissa

La culpabilitat sana esdevé com la senyal quan violem alguna norma moral, legal o ètica.

La culpabilitat malaltissa es dóna quan aquesta sorgeix sense que existeixi violació de ninguna norma.

Si una persona no té sentiment de culpa llavors ens trobem davant un psicòpata. Però si té un sentiment de culpa desproporcionada ens trobem davant una neurosi.. Tots dos casos són patològics. La culpa és un sentiment molt freqüent dins del Trastorn Obsessiu Compulsiu. 

• símptomes de una culpabilitat excessiva:

Constants records de l’error que s’ha comès.

Obsessió per reparar el suposat mal.

Pensaments de com podria haver-se evitat el succés. 

• com afecta la culpa a la salut mental

Produeix ansietat i depressió.

Errors en la concentració i el processament d’informació

Es troba un fort sentit de culpabilitat dins trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia.

La culpa com a potent estressant afavoreix la producció de glucocorticoides, com el cortisol., que en excés, pot produir infeccions, úlceres i trastorns cardíacs. 

Les dones es senten més culpables que els homes  

• La culpabilitat vista des de les diferents punts de vista:

El psicoanàlisi: segons Freud, l’objectiu de l’home és satisfer els seus impulsos primaris reduint al mínim el sentiment de culpa.Es un equilibri entre els impulsos i les exigències morals

La psicologia conductista: "cuidado que si et portes malament et castigo". El sentiment de culpa aquí seria una reacció d’ansietat que apareix davant de la por a un càstig., i el pitjor càstig és el menyspreu.

Les religions: és qüestió  de netejar tota culpa. Importància del pecat com arma contra el que es salta la norma.

Els humanistes: escolta a Pepito Grillo (la veu de la consciència) No actuar contra nosaltres mateixos.

La societat: "si ho fas què diran". Sense les persones que ens rodegen no hi hauria sentiment de culpa., ja que la culpa és un sentiment  que està vinculat a la visió que els demés tenen de nosaltres.  

Per tal de solventar el sentiment de culpabilitat les persones recorren cap a l’autocastig i s’escull una vida amb ansietat i tristesa que s’ha de passar estoicament com a compliment de pena pel que es creu que s’ha fet malament. Tot això porta a una vida deteriorada i a un augment de la culpabilitat, primer pel que s’ha fet i segon pel fet de portar una vida sense plaers i amb tristesa…. tot això s’engrandeix fins fer una cadena difícil de trencar.  "de tots els comportaments erronis, la culpabilitat és el més inútil, el que gasta més energia emocional, perquè t’immobilitza en el present per algo que ja ha passat" (W. Dyer). 

Els nens neixen sense sentiment de culpa i de vergonya, aquests s’adquireixen dins un àmbit social i una cultura concreta, essent molt important l’ efecte que tenen les diferents cultures sobre l’individu.  

Com aconseguir que el sentiment de culpa no se’t mengi

• Pren-te temps per analitzar el teu sentiment de culpa.
• Observa les seves reaccions i comprova si es corresponen amb les de la gent del teu voltant.
• Reacciona amb moderació.
• Demana perdó i si ve al cas repara el mal si és necessari, però no t’autocastiguis.
• Recorda que ningú és perfecte i aprèn dels teus errors.
• Oblida. Un cop seguits els passos anteriors i reparats, si és necessari, els mals, no tornis a pensar en el que ha passat i deixa els remordiments de banda.

Sílvia Torroella Claver

Tweet