Com va dir Aristòtil ja fa molt temps: "Qualsevol pot enfadar-se, això és quelcom molt senzill.

Però: enfadar-se amb la persona adequada; en el grau exacte; en el moment oportú; amb el just propòsit i en la forma correcte, això, certament, no és tant senzill" 

• Què és l’autocontrol emocional?

 Seguint el que va dir Aristòtil, el problema no rau en les emocions en sí mateixes, sinó en la seva conveniència i en l’oportunitat de la seva expressió. Per ex. es convenient i oportú riure d’un acudit, però no serà fer-ho en un enterrament. L’autocontrol emocional és la capacitat per mitjà de la qual nosaltres mateixos podem controlar les nostres emocions i no que aquestes ens controlin a nosaltres, és a dir, la possibilitat que tenim d’escollir el que volem sentir en qualsevol moment i sota qualsevol circumstància, actuant com a persones actives.Però una cosa és l’autocontrol i una altre cosa és la repressió de les emocions. 

• Què és la Intel·ligència emocional. 

Es una forma de interactuar amb el món que té molt en compte els sentiments i fa referència a habilitats com el control dels impulsos, l’autoconsciència, la motivació, l’entusiasme, la perseverança, l’empatia, l’agilitat mental, etc.Bàsicament consisteix en aprendre a posar la intel·ligència en les emocions i l’emoció en la intel·ligència i saber com les emocions positives ajuden a protegir la salut i el benestar, és viure amb harmonia.Es podria resumir el que és la Intel·ligència Emocionant dient que és el control de les emocions.Si analitzem la paraula emoció ens porta a moviment, les emocions són les que ens mouen, ens porten a entrar amb acció. Això està molt clar en el animals i en els nens, però no està tant clar en el adults qui "civilitzadament" hem après a separar l’emoció de l’acció. La cultura ha "educat" les nostres emocions, ens ha ensenyat quan són acceptables certes emocions i quan no, i això pot conduir, no a un control de les emocions, sinó a una repressió d’aquestes.  

• Qualitats de la intel·ligència emocional 

Les principals qualitats són cinc: 

• La consciència d’un mateix: és la capacitat de reconèixer els propis sentiments, emocions o estats d’ànim.Les emocions tenen diferents graus d’intensitat, algunes són suficientment intenses  com per donar-nos compte de manera conscient, però altres estan per sota de l’umbral de percepció conscient.Aquesta qualitat ens permetrà baixar l’umbral i tenir la percepció conscient de les emocions menys intenses, però que també hi són. Per ex. una persona que ha tingut una discussió violenta amb algú, passat un temps aquesta persona pot sentir de manera conscient que ja s’ha tranquil·litzat, però tot i això els efectes de la discussió continuen i és possible que la persona no es doni compte que està nerviosa o irritable i reaccionar malament amb una tercera persona que no té res a veure i per colmo no es dóna compte del per què ho fa.Les emocions que no són conscients ens poden trair per tant cal reconèixer-les.

• Equilibri anímic: Es la capacitat de control del mal humor per tal d’evitar els seus efectes perjudicials. Ex. la ràbia, que és una de les emocions més difícils de controlar. Anem en cotxe i de cop i volta va el "xulo de turno" que es salta el semàfor i a sobre vol tenir raó. De cop i volta sentirem ràbia i el més segur és que el comencem a increpar mentre conduïm i possiblement siguem nosaltres el que farem les imprudències. En aquest moment podem fem servir la intel·ligència emocional per controlar la ràbia,

Així farem:

1er Reconsideració de la situació: que implica interpretar la situació de una forma més positiva. Per ex. pensar que no s’ha saltat el semàfor volent, que ha estat un "despiste", a tothom li pot passar.

2on Aïllament de la situació: allunyar-se de la situació per reconsiderar-la amb més serenitat. Per tant el que no hauríem de fer és "enganxar-nos" al cotxe i començar-lo a pitar.

3er Distracció: pensar o fer una altre cosa. Per ex. pensar en les vacances que estan a prop.

4rt Relaxar-se: respirar a fons, no ha estat res. No s’ha de confondre la respiració profunda amb respirar pausadament quan s’està enfadat, ja que en aquest cas es produeix oxigenació  i aquesta estimula el sistema nerviós i empitjora el mal humor.

•      La motivació: Es la capacitat per autoinduïr-se emocions i estats d’ànim positius, com la confiança, l’optimisme i l’entusiasme.     La predisposició a l’optimisme o al pessimisme pot ser innata però amb pràctica es pot canviar i revertir-la, si la persona és capaç  de detectar el pensament derrotista i reconsiderar el problema des d’un punt de vista més positiu.

•  Control dels impulsos: Es la capacitat d’ajornar la satisfacció d’un desig per tal d’aconseguir l’objectiu.  Als anys 60 es va fer un experiment amb un grup dels nens, se’ls hi va dir que  podíem menjar una xocolatina ara mateix o bé esperar que l’investigador tornés d’anar a fer un "recado" i llavors els hi donaria dos.       Al cap dels anys es va estudiar psicològicament els mateixos nenes i es va veure que els nens que van poder esperar a que tornés i així menjar dues xocolatines conservaven la seva capacitat d’ajornar la satisfacció immediata per tal d’aconseguir un premi més gros i que eren més segurs de sí mateixos, més tolerants a les decepcions i se’n sortien millor a la vida. En canvi els nens que no van poder esperar i que es van menjar la xocolatina que tenien al davant eren, a l’adolescència, més capritxosos, indecisos i propensos a l’estrès. 

• Sociabilitat: Aquesta té a veure amb el coneixement i control de les emocions i estats d’ànims, no d’un mateix, sinó dels altres. Quan més hàbils siguem per interpretar les senyals emocionals dels demés millor podrem controlar les que nosaltres transmetem.  

Sílvia Torroella Claver

C/Eiximenis, 20 4rt 1ª17001 Girona

972412016

Tweet