Quantes vegades al llarg de la nostra vida hem sentit, i sentirem ràbia. Aquest sentiment que se’ns menja per dintre, encara que tinguem raó. Però a qui fa mal…. a nosaltres mateixos.
La ràbia, la rancúnia, són aquells sentiments considerats negatius que més que afectar als altres, de forma principal ens afecten a nosaltres mateixos. Tothom al llarg de la seva vida ha sentit aquesta ira interior, per injustícies moltes vegades cap a la nostra persona, que exterioritzem i interioritzem en forma de ràbia.
Però, que ens fa aquesta emoció a nosaltres?
Ens produeix una resposta del mecanisme d’estrès, ens fa sentir malament tant psicològica com físicament, ens desgasta i esgota, i moltes vegades a qui o cap a on, va dirigida aquesta ràbia, literalment, “ES QUEDA IGUAL”.
En època de crisi són moltes les persones que denuncien públicament assetjaments morals, dels bancs, dels creditors, de companyies privades,… que han trobat en el seu “modus operandi” l’allau de trucades per tal de aconseguir el seu propòsit, cobrar ja!, encara que això no sigui possible; a base de desgastar moralment les persones assetjades, sota el lema “qui més assetja abans cobra”. Així es mou aquesta societat actual.
Aquesta situació si és viscuda dia rere dia, sense descans, acaba per passar factura a la víctima. Acaba per deprimir, tant emocionalment com físicament, a les persones sotmeses a aquest estrés i acaba provocant ràbia, però una ràbia que no es pot dirigir, una ràbia descontrolada que només fa mal a qui la pateix.
Què em de fer en aquests casos?
- Primer de tot pensar que l’important a la vida de cadascú és viure bé.
- Que les pressions que ens podem anar fixant, o que ens apreten només tenen la importància que nosaltres li donem.
- Que les coses importants a la vida, que sovint deixem de banda, no ens produeixen sentiments negatius, sinó tot el contrari, però els deixem de banda, ja que sembla més important cedir a la desesperança, que valorar el que tenim de bo.
- Que qualsevol fet que afecti al nostre estat emocional, ens afectarà a la nostra fisiologia, moltes malalties, sense una causa aparent, amaga un problema emocional. Intentem donar pas només a les emocions positives i deixar de banda les negatives que no ens ajuden en res.
Si t’haguessis de morir demà, què faries?
Segurament valoraries el positiu que tens, la gent que veritablement t’envolta i et fa sentir bé, i no tindries cap mena de reflexió sobre el que et provoca ràbia i rancúnia, perquè al cap i a la fi, en aquests moments, no ho sentiries com a fet important. Diuen i s’ha demostrat, que la perspectiva vital d’una persona quan passa per un succés on li va la vida, canvia de forma radical, valora les coses que abans considerava insignificants, però que al cap i a la fi, l’omplen, i no deixa espai per les coses que “li espatllen el dia”.
Ser feliç és difícil i complicat en aquest mon que ens envolta, patim pressions absolutament per tot, però la felicitat mai la trobarem a fora. Si hem de canviar esquemes negatius, millor canviar-los. Si hem de acostumar-nos a coses noves, millor fer-ho. I si hem de trencar amb valors que resulten obsolets, millor renovar-nos.
Potser canviant la perspectiva que tenim del mon, aquest canvia amb nosaltres i aconseguim una vida més fàcil en tots els nivells, millor no perdre’ns en les tonteries petites per assolir les fites que ens fan sentir bé.
Sílvia Torroella Claver
C/Eiximenis 20, 4rt 1ª
17001 Girona
(972412016)
